Aquest estiu ens està donant un bon bany de realisme. Aquell convenciment profund que no és la llossa del desànim, sinó la vitamina de l’esperança
Un estiu únic
Un virus que porta moltes lliçons i pocs aprenentatges, que ens sacseja la vida per ensenyar-nos a viure
I això, qui ho paga?
El poder econòmic és intocable, mentre la política l’hi ha de retre vassallatge. O quan el cost de les decisions les acaben pagant els de sempre…
