E pluribus unum


“E pluribus unum”, la unitat plural, no es tracta d’una llatinada vaticana, sinó de la inscripció que figura a l’escut dels Estats Units d’Amèrica. No sé el grau de comprensió d’aquesta frase dels americans, però a casa nostre, diria que … escàs. Continuem confonent la unitat amb la uniformitat, que tot seguit lliguem amb la prepotència, l’hegemonia (encara que sigui per disciplina) i la superioritat. Pel que fa a la segona part, la pluralitat, ens agrada fer-ne gal·la però a la pràctica no volem entendre que plural vol dir divers, i que divers vol dir diferent. O sigui, que l’altre no és com jo, ni tan sols és com jo voldria, és com és. Pensa diferent, té sentiments diferents, actua diferent, … i continuarà sent així. No es convertirà en el clon que a mi m’agradaria.
M’ha preocupat llegir a la premsa d’avui que el Sr. Rajoy diu, en relació a la reforma de la Constitució, que n’està cofoi i que l’han aprovat la immensa majoria dels diputats, per tant dels espanyols. Visca la “España una, grande y libre”. Menysprear les minories és sempre un error polític enorme. Pensar que Espanya pot ser governada a base d’apissonadora és un error de conseqüències imprevisibles. Pensar que Espanya és una suma de regions perifèriques, és ser un … ignorant, o tenir mala fe. No tenir present, ni tan sols en un petit racó del cervell, el fet que a Espanya hi conviuen (de moment) el País Basc i Catalunya on hi ha un gruix de gent, cada cop més nombrós, que sentimentalment no ens sentim espanyols, és una irresponsabilitat.
Quan Catalunya planteja una qüestió, es diu que no és possible perquè si la multipliquem per 17, els números no quadren, quan en realitat els altres 16 no ho han demanat. Per això, actualment hi ha comunitats autònomes que es troben amb competències que mai han demanat, que mai han pensat tenir i molt menys han exigit. Però es clar, cal mantenir el “café para todos” que ens ha portat a l’atzucac, per no voler reconèixer la diversitat.
Ara se’ns ha venut un producte fals. Es diu que s’ha reformat la Constitució a correcuita per fer contents els mercats (que no estic segur si han d’estar contents). Ja hem vist que ni n’han fet cas. Qualsevol economista (o qualsevol persona amb sentit comú) veu que aquesta reforma no té cap incidència en els mercats. Per què s’ha fet? Per què alguns n’estan tan cofois? Simplement, perquè obra la porta al desmantellament (iniciat per Castilla-La Mancha) de les autonomies, a qui s’acusa de tots els mals.
A “La Vanguardia” d’avui, l’ex-President Jordi Pujol publica un interessant article adreçat els qui tenen por. No cal tenir por, perquè les injustícies sempre acaben passant factura. El que sí cal tenir és fermesa davant les agressions. A la llengua, a la identitat, a la cultura, a l’autogovern, al dret a decidir, … No tinc cap dubte que al segle XXI les minories no s’anorreen, ben al contrari, són imprescindibles per construir la societat. És l’única opció per anar endavant.



Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s