Com cada any comencen les fires a Girona. Fires i firaires, atraccions per a grans i petits. Actuacions, teatres i titelles. Sardanes i havaneres. El pilar que puja les escales de la Catedral. Emoció, esforç i superació. Fira del dibuix. Gent, molta gent. Correfoc, batucada i focs d’artifici. Màgia de la festa. Per Tots Sants, tos a Girona. Records dels petits i amb els petits. Barraques i jovent. Castellers. Ofici solemne de Sant Narcís. La primera sortida amb els amics. La primera aventura. Quina emoció! La nòria i el “ratón vacilón”. Adrenalina. Castanyes i moniatos. Panellets a taula i quan feia fred, penellons a les mans. Gent, molta gent.
Tradició, costum, història col·lectiva. Oportunitat de fer ciutat, de convivència, de sentir-se acompanyats per la família, pels amics, pels veïns, pels conciutadans, que dia rere dia compartim els mateixos espais públics. Apressadament passem uns al costat dels altres sense adonar-nos-en. Ara, les Fires, ens donen una excusa per trobar-nos, per retrobar-nos. La tradició d’un poble que any rere any es retroba en un mateix ritual, que inexorablement ens recorda que som gironins, de naixement o d’adopció, som ciutadans d’una bonica ciutat, que aquests dies vol oferir a tothom el millor d’ella mateixa. En aquests temps, que Bauman anomena de líquids, convé no oblidar les arrels i no desaprofitar les oportunitats de fer ciutat, de fer país. No fos cas que ens les acabin prenent.
Bones Fires a tothom!
Prop de l'Onyar 