Minoria absolutista


Les majories absolutes en democràcia són perilloses. Si es produeixen en temps de crisi, poden ser explosives. La mala administració d’una majoria absoluta és molt més perniciosa que una dictadura. En època de la dictadura franquista es produïen moltes arbitrarietats, per dir-ho suaument, però la gent callava. Callava perquè no se n’enterava, perquè no podia parlar i també perquè una gran majoria s’anava guanyant la vida raonablement bé. Només una minoria molt petita i molt conscienciada políticament intentava arriscar la pell per sortir de l’atzucac. 

En una democràcia les regles del joc són unes altres. Hi ha llibertat d’expressió, de manifestació, d’associació, … Els mitjans de comunicació i les xarxes socials poden esbombar tot allò que passa al país. Els partits opositors exerceixen com a tals, sovint d’una forma més destructiva que constructiva, però hi són, … Tot plegat fa que una majoria absoluta no hauria de poder actuar amb un poder absolut, ja que no té la sobirania. Aquesta continua radicant en el poble, es vulgui o no es vulgui. La societat civil és lliure de fer o no fer, no té el lligam de cap partit, ni està sotmesa a cap disciplina de partit. Només li cal organitzar-se. En el fons, la majoria absoluta d’un partit, no és més que una minoria que ha aconseguit guanyar amb unes regles del joc determinades. Si es canviessin les regles del joc, potser no ho hauria aconseguit. Si valorem l’abstenció i els vots en blanc, les majories es transformen en minoria. Per això, ningú pot actuar mai de manera absolutista.
L’exclusió dels representants de milers de ciutadans, la flexibilitat arbitrària en l’aplicació de les lleis, la rigidesa mal entesa, la injustícia administrada amb arrogància i un punt de cinisme, és un mal començament per a una majoria absoluta en temps de crisi. Ara ningú ens pot oferir “pan y circo”, perquè reflotar l’economia europea serà una labor àrdua. Els sacrificis, no sempre ben administrats, provoquen indignació. La gent està, primer decebuda, després emprenyada. Això no canviarà ràpidament, encara que algú s’ho pensi. Ens han venut la moto de que canviant l’inquilí de la Moncloa, tot solucionat. Res més fals. Abans de prendre possessió, les actuacions no auguren res de bo, el carro podria anar pel pedregar abans del que ens pensem. En una situació com aquesta fer ús del poder d’una minoria de forma absolutista, només perquè ha aconseguit la majoria absoluta, pot ser més letal que col·locar una bomba en un edifici ple de gent a les vigílies de Nadal. De bona gent que només demana als seus governants generositat, transparència, exemple, esforç i recerca del bé comú.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: