Em costa d’entendre


Com és sabut, aquest mes de desembre, els funcionaris de la Generalitat de Catalunya no hem cobrat encara la paga extraordinària de Nadal. Encara més, hem passat el Nadal havent cobrat un 27% menys (de mitjana) que el mes de Novembre, ja que se’ns ha aplicat la deducció per IRPF sobre la totalitat del sou meritat, sense haver-lo cobrat. Tot una lliçó de com es crea motivació i implicació amb la feina …
Com economista, que ha treballant uns quants anys com a director financer de diverses empreses, em costa d’entendre que una “empresa” potent, afirmi que tindrà disponibilitat el dia 28 i no pugui de cap manera fer front al pagament de salaris el dia 22, tractant-se a més d’un deute preferent. O no és certa la seguretat de liquiditat del dia 28 o … em costa d’entendre.
Em costa d’entendre que Catalunya, una de les zones amb més potencial de treball i de creació de riquesa de l’estat espanyol, es pugui trobar en aquesta situació, tècnicament de fallida.
Em costa d’entendre que els governs de l’estat espanyol actuïn com si  fossin una empresa competidora de la Generalitat catalana, que està esperant la seva caiguda per a provocar una fusió per absorció. Em costa d’entendre que també aquí sigui una qüestió de mercat. Em costa d’entendre que no hagi mort ja el vell fantasma, més real que mai, de la recentralització, de la uniformitat i de la unicitat.
Em costa d’entendre que el sou dels servidors públics, el fruit del seu treball, en definitiva una bona part de la seva vida, sigui tractat com si fossin titelles al servei d’uns interessos polítics possiblement poc confessables.
Em costa d’entendre que davant d’aquesta situació, els governants de Catalunya encara tinguin dubtes, encara facin càlculs propis de l’electoralisme polític menys comprensible, per veure si han de pactar o no amb aquells que els han portat a la fallida i estant esperant recollir el seu cadàver. Abans de fer-ho però, exigiran l’agraïment per haver-nos “salvat” de la desfeta.
Em costa d’entendre que la societat civil, el teixit associatiu tan potent a Catalunya, encara es manifesti tímidament davant la situació més greu que ha viscut Catalunya en els darrers decennis. Potser cal esperar temps pitjors …
Digueu-me ignorant, digueu-me ingenu o poc hàbil mentalment, però em costa d’entendre.
Ah! s’agraeixen ajuts per poder entendre millor la situació. Gràcies!
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s