Els comptables saben molt bé que només són incerts els pressupostos. Els balanços han de ser sempre certs i reflectir la imatge fidel del que ha passat. En aquesta ocasió, en acabar l’any 2011, permeteu-me que en faci un balanç incert quan, en aquests dies, estem veient balanços de caire marcadament negatiu.
És indubtable que des del punt de vista econòmic, només se’n pot fer una lectura pessimista. La caiguda de l’estat del benestar, el patiment de moltes famílies, el gran nombre de persones sense feina, les dificultats de moltes empreses per continuar treballant, etc. són tots ells aspectes negatius de l’any que s’acaba. Per què doncs, m’atreveixo a fer un balanç incert?
No és precisament, pel tarannà, l’estil, les formes i fins i tot les primeres mesures que ha pres el nou govern, dient que es tracta dels inicis de l’inici … que jo em pensava que es trobaven al llibre del Gènesi, i es veu que no, que abans d’aquest govern existia només el caos i ara ha arribat per fi el moment de la creació. Però no es tracta d’això.
En faig un balanç incert perquè crec que la destrucció de tantes coses, està fent caure molts paradigmes que fins ara eren com dogmes de fe i la seva caiguda obre la porta a nous aires, nous elements que possiblement són molt necessaris a la societat actual i que anem descobrint a poc a poc i entre tots. Tot i no ser aliè al patiment de tanta gent, estic relativament content i esperançat, d’espurnes de revifalla d’una solidaritat nova que ha despuntat en diversos moments de l’any, davant de situacions dramàtiques. Estic també relativament content i esperançat, de que una crisi llarga i profunda, ajudi a sacsejar l’esperit, el pensament i les formes d’actuació de tothom, però especialment de les generacions més joves, que han de ser el present més esperançador i el futur més prometedor. Una escala de valors diferent, una manera diversa d’entendre les relacions humanes, una revalorització de la persona en la seva integritat, poden ser elements que ens portin a un escenari diferent, més humà, més fratern; on la felicitat de les persones interessi més que la prima de risc del deute i on les encaixades de mà tinguin més contingut que les actes notarials.
D’entre els diversos articles que he anat llegint al voltant de l’any 2011 i del proper 2012, voldria destacar-ne dos que s’han publicat avui al diari Ara:
2011: punt d’inflexió? d’en Xavier Roig
2012: l’any de prova per als governs? d’en Joan Majó
Us hi fixeu que els dos articles s’encapçalen amb interrogants? Bon 2012 a tothom!
Prop de l'Onyar 