Béns i benestar


Fa uns quants mesos vaig anar a la deixalleria amb una càrrega molt feixuga. Ni més ni menys que la totalitat dels llibres de text de la carrera d’Economia que vaig fer de jove. Passats ja més de trenta anys, penso que no s’ha perdut gran cosa. El títol com que és primet i al fons d’un calaix no ocupa gaire, pot esperar; tot i que la seva utilitat, hores d’ara, ja és dubtosa. La veritat és que en aquests darrers temps, tinc la sensació de que els coneixements tècnics en el camp econòmic adquirits en el seu moment i que he mirat d’anar actualitzant al llarg dels anys, no em són de massa utilitat. Em pregunto, si són gaire útils a algú.

En els seus orígens, la ciència econòmica, els economistes, eren essencialment estudiosos del desenvolupament, de la felicitat pública, dels grans temes del benestar i del creixement civil i humà. Ja en la meva època universitària, segurament per la influència de les escoles nordamericanes, els economistes han esdevingut cada vegada més experts en la ciència matemàtica i els models economètrics, sovint allunyats de la vida real de les persones.

Quan ahir vaig sentir un economista manifestar que els béns només serveixen al benestar si es posen en relació als altres, si es posen a disposició de qui més ho necessita. Quan economistes destacats defensen que aquesta crisi és sobretot una crisi de relacions i que el creixement ha de provocar també una millora de les relacions entre les persones i per tant del benestar social. Quan es parla de la importància econòmica dels béns relacionals. Quan un premi Nobel d’economia escriu un llibre amb el títol de “Una teoria de la justícia”. Quan a la frontissa entre igualtat i llibertat, alguns pensadors hi posen de nou la fraternitat. Penso que nous paradigmes s’estan obrint camí en la nostra societat. Cal estar doncs atents, escoltar, escoltar molt les veus que venen d’aquí i d’allà, les veus que anem generant entre tots, les veus que s’expressen i aquelles que encara no poden fer-ho. Totes les veus.
Tot plegat, per a mi, és un bri d’esperança en aquest llarg túnel que travessem, ensopegant i donant cops a les parets, però avançant. I … al cap de vall, potser hauria de tornar a estudiar la carrera. O potser millor, la vida haurà estat la meva millor carrera.

Advertisements

3 responses

  1. Estoy de acuerdo en lo esencial del artículo y me parece que en economía habría que mirar de sustituir el "sistema" ya que parece que esta vez nos ha fallado. MSI

  2. mmmm…penso que finalment, tot es redueix a una cosa: L'ÉSSER HUMÀ. És a dir, les persones i totes les seves intel.ligències o vessants o aptituds…digueu-li com volgueu. Tot fa equilibri, la vessant real , la irreal , la conscient,l'inconscient…com si es tractés d'un ecosistema…equilibri perfecte que si es trenca un sol component ,l'ecosistema es destrueix completament.

  3. Gracias Francesc por ser tan claro, una economía que no está al servicio del bien común está destinada al fracaso.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: