I és que una constant que m’ha acompanyat i m’acompanya en la meva vida és la música. Beneïda música! La bellesa del so! La diversitat cromàtica, en perfecta harmonia! Algunes músiques m’han acompanyat en recorreguts concrets del camí. A l’època jove vaig passar força hores escoltant Bob Dylan, Bruce Springsteen, Creedence Clearwater Revival, Joan Baez, John Mayall, Pink Floid, Rolling Stone i d’altres. Alguns d’ells encara m’acompanyen, a vegades més per nostàlgia que per altre cosa. A aquests s’hi van afegir d’altres, Raimon, Llach, Sabina, Tete Montoliu, Stan Getz, Pegasus, Brel. A l’època d’allò que en deien “la mili” s’hi afegiren a compartir la meva solitud Thelonious Monk, John Clotrane, Art Tatum. Amb els anys d’altres han anat entrant a la llista Branford Marsalis, Miles Davis, Herbie Hancock, Ignasi Terraza, Ron Carter. Tots ells grans creadors i intèrprets de sons que aglutinen tantes procedències, tants sentiments, que és impossible no sentir-s’hi identificat en alguns moments de la vida. Per aixecar els ànims, per reflexionar, per esperar, per oblidar, per començar, per acabar, per compartir, per plorar, per ballar, per treballar, …
Què fas a aquestes hores? Escolto música. És un diàleg enregistrat de forma recurrent a les parets de casa.
Aquella que la gent anomena “la gran música”, és però aquella que per a mi és, senzillament, la Música. Aquella que m’acompanya sempre, de ben jove i fins ara en una evolució que no esgota la immensa riquesa cultural i creativa d’aquesta música. Potser aquella música que de forma més recurrent ha estat al meu costat sigui les Suites per a Violoncel sol de J.S. Bach. Aquella música nua, a vegades esquerpa i alhora delicada, m’ha embolcallat al claustre de la Catedral de Girona, a la sala de casa, en el reproductor mp3. Ha estat la companyonia per a nits massa llargues, per a moments de reflexió, per a prendre decisions, per a calmar un estat d’ànim massa alterat, per asserenar l’ànima trasbalsada. Però no només és Bach qui em proporciona tanta bellesa, també Pergolesi i el seu “Stabat Mater”, Mahler, Hindemith, Janacek, Shostakovich especialment amb la seva Simfonia número 7, Bartok, Shönberg i la seva “Nit tranfigurada”, algunes obres de Beethoven i Mozart, Wagner, Respighi, … És increïble el patrimoni espiritual que tots aquests grans compositors han deixat a la humanitat. El so de la bellesa i la bellesa del so que porten l’esperit a sintonitzar amb la creativitat, amb la història, amb els plecs més profunds de l’ànima de la persona.
En agraïment a tots ells, cal dir que la música m’ajuda a sentir-me més humà, més persona, i alhora més proper a l’anhel espiritual que tots portem dins. Beneïda música!
Prop de l'Onyar 