Amor a terminis


Acabo de fer una inscripció per a unes Jornades i ja havia finalitzat el període per apuntar-s’hi. No he tingut cap problema per fer-ho. La flexibilitat dels terminis és avui en dia una constant en els diferents àmbits de la vida. La gent no respecta els terminis. Que la matrícula per al curs d’anglès del fill acaba el dia 15?, puc presentar-m’hi el dia 22 o el dia 3 del mes següent i no haig de tenir cap problema per formalitzar la inscripció. I en el cas poc probable que m’hi posin pegues, organitzaré un sarau que no els quedarà més remei que admetre’l. Que hem quedat a les set?, cap problema, puc presentar-me a quarts de vuit o les vuit, segur que no seré el darrer en arribar. Total la puntualitat és cosa dels europeus del nord, nosaltres som mediterranis. Que cal entregar una feina demà?, no passarà res si ho faig la setmana propera, cal ser comprensius, no he pogut.

Hi va haver una època en que els terminis, sobretot per al tràmits administratius, era una cosa poc menys que sagrada. Si un es presentava el dia després de l’acabament, no hi havia res a fer. Ara sembla com si tot fos més flexible, més aproximat. Possiblement hi ha un component cultural en la manca de respecte que molta gent presenta avui en dia, en relació al compliment dels terminis, la puntualitat, etc. La relaxació pot ser un altre motiu. El fet que la permissivitat, per part de qui ha posat el termini, estigui a l’ordre del dia, ha col·laborat a relaxar els costums en aquest àmbit.

No és pas un tarannà excessivament escrupolós en el compliment de les lleis i de les normes, el que m’ha empès a escriure aquestes ratlles. Més aviat sóc donat a explorar els límits de la transgressió i en alguns aspectes fins i tot sóc partidari de la insubmissió i de l’incompliment d’aquella normativa injusta o supèrflua. És una altra cosa el que m’ha fet posar davant de l’ordinador, en constatar que sempre darrera de cada termini hi ha una organització. És a dir, hi ha unes persones que han programat una sèrie d’actuacions encadenades, esperant que tothom respectarà els terminis previstos. Quan no ho fem, perjudiquem a aquestes persones, que amb el nostre retard es veuran obligades a treballar precipitadament, a deshora i a vegades fins i tot, malament per poder finalitzar tot el procés. Esperem d’elles comprensió amb el nostre retard, quan nosaltres no som gens comprensius amb la seva organització, sovint pensada per tal que tot rutlli, d’una manera eficient i planera sense esforços ni heroïcitats innecessàries. 
Defenso la puntualitat i el compliment dels terminis, com un senyal de respecte i d’estimació envers els altres. Com un exercici de generositat, que té en compte que nosaltres no som més que una peça d’un trencaclosques i que si no estem a lloc, perjudiquem al conjunt. En tot cas, cal tenir molt present que al final de tot, hi haurà un termini que haurem de complir inevitablement. Ningú ens el podrà allargar. Per això, és millor anar-se entrenant a respectar els terminis, per amor als altres.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s