Economia i fraternitat


Fa més de deu anys naixia al Brasil el projecte anomenat “Economia de comunió”, un projecte nascut del contrast entre la pobresa i la riquesa a la ciutat de Sao Paolo, de l’amor d’una persona Chiara Lubich, pels més febles, del compromís d’una espiritualitat viscuda que esdevé cultura de la unitat, de la fraternitat entre les persones i els pobles. El 1991 semblava una quimera, amb el pas dels anys moltes universitats s’hi han interessat, multitud d’estudiants han fet i fan les seves tesis doctorals sobre aquesta nova forma d’entendre l’economia, moltes les empreses d’arreu del món que implementen els seus sistemes de gestió i de producció en base a aquesta proposta, que sempre en la llibertat dels socis de l’empresa, afavoreix la formació de persones en aquesta nova cultura de la fraternitat, dedica parts dels seus beneficis a la solidaritat i incentiva la reinversió, la innovació i la millora empresarial per continuar obtenint beneficis, sempre sobre la base d’una rigorosa ètica empresarial.


Un dels grans impulsors del projecte, ha estat el professor Luigino Bruni de la Universitat de Milà, que ha publicat nombrosos llibres sobre el tema. També són diversos els professors universitaris aliens al projecte que han mostrat un interès especial per estudiar-ne les seves bases i traduir-les en una nova teoria econòmica. Potser un dels més destacats sigui el professor Stefano Zamagni de la Universitat de Bologna.

Però, tot això que semblava una quimera, un experiment reduït a l’àmbit on havia nascut, ara en plena crisi, en ple segle XXI, ha traspassat totes les fronteres i aquesta necessitat de fraternitat, també en l’àmbit de l’economia, s’ha fet més palesa que mai. Fa poques setmanes, llegia al suplement “Diners” de La Vanguardia, un article del professor Alfredo Pastor de l’IESE, anomenat “Convergència real i fraternitat”. En reprodueixo a continuació un dels paràgrafs finals, que em semblen molt representatius del contingut del seu article:

“Així com la fraternitat permet que els que són diversos siguin iguals, si aconseguim posar-la en pràctica s’evitarà que passi el que molts temen del projecte europeu: que la recerca de la igualtat de nivells de renda es converteixi en una uniformització d’aficions, hàbits i formes de pensar. Aquesta uniformització, que no passa en una família normal, no té per què produir-se en l’àmbit europeu. Tot el contrari: la fraternitat farà possible la convivència sense recels ni resentiments entre els ciutadans de països molt rics i els de països una mica menys rics, i farà que ens apropem a aquest objectiu, avui distant, d’uns Estats Units d’Europa; i potser arribarem a ajudar els més pobres, no pel sentit del deure, sinó per generositat”.

La fórmula fa molts anys que està inventada. Fins ara, amb la recerca de la llibertat i de la igualtat, ens ha anat com ens ha anat. Sense la fraternitat, falta l’ingredient essencial de la fórmula. I si ho provem?
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s