Espiritualitat 2.0


Fa uns dies, parlant amb un bon i vell amic, em deia que els joves d’avui en dia no tenen cap necessitat de tot allò que sona a espiritualitat. Que en viuen molt allunyats i que no volen ni sentir-ne parlar. No hi estic gens d’acord. L’hi vaig dir i varem parlar-ne una bona estona. Va ser una conversa interessant.

Crec que en la nostra societat actual tothom, i especialment els joves, té una gran necessitat d’espiritualitat. Hem construït una societat basada en tot allò que és material, oblidant un dels principals components de l’ésser humà: la seva necessitat de transcendència. És clar que les persones som una unitat que té una multitud d’aspectes, que si conviuen en una proporció raonablement harmoniosa, ens poden proporcionar un acceptable grau de felicitat. Quan l’asimetria és massa gran a favor d’algun dels aspectes, es produeix una espècie de desequilibri, a vegades inconscient, que sovint és causa d’infelicitat per a la persona i per al seu entorn.

Als joves en especial els hi agrada parlar i que els hi parlin d’amor, de generositat, d’amistat, de donació, de felicitat, de pau, de solidaritat, de … tots aquells valors dels que els adults els traspassem una minsa, a vegades nul·la, herència. Tot això no és espiritualitat? Els joves i la societat en general d’aquest segle XXI, té una enorme necessitat de tot allò que és espiritual. El que els joves i també molts adults rebutgen són els filtres, sota els que aquesta se’ns ha presentat. El filtre d’una determina església, el filtre de determinades associacions, comunitats i grups, el filtre de normes, ritus i suposades prohibicions, el filtre d’unes formes envellides, el filtre de la manca de coherència, i tants i tants filtres.

Especialment els joves, rebutgen els filtres mentre desitgen tot allò que és espiritual. Volen una trobada directa, sense cap mena de filtre, sense intermediaris. Volen la plenitud de la vida. Tots volem la plenitud de la vida, viscuda moment a moment, buscant aquell sentit més profund de la nostra existència. Aquell sentit que podem trobar en el viure plenament tots aquells reptes que la nostra societat ens planteja, buscant-hi no només una explicació o una sortida des del punt de vista material o econòmic sinó, tractant de descobrir-hi aquella realitat profunda, amagada, que es troba darrera cada esdeveniment de la vida i que si som capaços de trobar, ens poden ajudar, i molt, a ser més conscients de que cal viure cada cosa, cada esdeveniment, cada situació plenament. Només així, la vida deixa de ser una successió ràpida de situacions, que al capdavall ens poden deixar la sensació de no haver viscut. 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s