Tot està per fer


“Caminante no hay camino, se hace camino al andar” (Machado)

Potser és l’hora dels poetes, dels pensadors, dels filòsofs, … Potser els sindicalistes, els polítics, els advocats, els tècnics, els economistes, … hauríem de deixar espai a la poesia. Perquè tot està per fer…

Una democràcia de qualitat, que encara està per fer. Un país que encara està per fer. Una economia nova, que encara està per fer. Una societat més fraterna, que encara està per fer. Una educació permanentment en construcció, que encara està per fer. Una política nova, que encara està per fer. Un món més humà, que encara està per fer. Sort que tot està per fer!

Sí, quina sort que tot està encara per fer! Quina sort que joves i vells, aturats i enfeinats, rics i pobres, homes i dones, mecànics i poetes, professors i alumnes, malalts i sans, mares i fills, creients i descreguts, il·lustrats i analfabets, capaços i incapaços, progressistes i conservadors, … podem llevar-nos cada matí per mirar el futur cara a cara i dir-li al present: tot està per fer!

Quina sort que tenim força, vida, esperança, il·lusió, amor, intel·ligència, capacitat de relació. Que tenim amics, companys, familiars, germanes i germans, veïns, coneguts, conciutadans, amb qui construir tot això que encara està per fer. Tot depen només de nosaltres! Els temps ens intenten descoratjar, desil·lusionar, empobrir, … però la força de la persona ha d’acabar passant per sobre de totes les dificultats. La força dels pobles, solidaris, units, en relacions fraternals amb els altres pobles, és com una força immensa capaç de propulsar la càrrega més pesada.

Ara que estem a les portes d’una convocatòria de vaga, per tant d’un moment de reflexió col·lectiva, sento veus que em sonen a principis del segle XX, escolto arengues pròpies d’un passat, m’aclaparen amb explicacions, excuses i retrets, pròpies de qui vol continuar construint un món de cartó pedra i, al cap de vall, intentar salvar els mobles. Sí, podem indignar-nos, comprometre’ns, enfadar-nos, rebel·lar-nos. Protestar, cridar, manifestar-nos, rebutjar, parar, desistir, dimitir, … Però … quina sort que tot està per fer!

Tenim exemples a la història de la humanitat, en que les situacions més dures no han pogut doblegar l’esperit humà. Ens farà posar el genoll a terra ara, en ple segle XXI, una crisi per profunda que sigui? Qui ens pot prendre la il·lusió per construir el futur? Ens agradaria que tot estès ja fet? A mi personalment NO! Qui pot parar una societat, un poble que treballa per construir el futur dels seus fills? Un futur més a mida de la persona humana, amb més igualtat, però amb més diversitat. Amb més tecnologia al servei de la persona. Amb més riquesa distribuïda de forma més equitativa. Amb molta més multilateralitat que unilateralitat. Amb menys centres i amb més cercles…. Amb més … felicitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s