Ensenyar per aprovar?


ConeixementHo enteneu? Veieu perquè serveix això? Com podríem resoldre aquest cas? És lògic que sigui així? Mirades perdudes … silenci i … finalment, una pregunta: profe, així hem de fer servir aquesta fórmula?

Sovint en la meva tasca docent em qüestiono sobre la necessitat d’ensenyar per tal de facilitar l’aprenentatge de l’alumnat. Però es clar, això topa sovint amb l’objectiu que persegueixen els estudiants que és el d’aprovar. No podria ser d’altra manera. Tota la societat està basada en els resultats. Mirem un concurs per la televisió i, tant se val si el concursant ho sap o no, el que és important és que ho encerti. Anem a veure una obra de teatre i no apreciem les hores d’assaig i esforç, sinó el resultat, ens agrada o no. Anem a comprar roba i no valorem la qualitat del teixit, sinó el resultat, és maco o no; la marca, la coneixem o no. Sentim un discurs d’un dirigent polític per exemple i rarament ens aturem a valorar la coherència del seu contingut, el què diu, em perjudica o em beneficia. Les agències de publicitat, difícilment han de defensar davant del client la correcció tècnica dels mitjans aplicats, només compta si ha donat bon resultat o no. I així, anar fent…

Llavors em trobo davant del dubte de si haig de ser un fabricant d’aprovats o un transmissor del coneixement. Aquesta qüestió personal em porta a considerar l’ensenyament una espècie d’engany als estudiants i a la societat, si tots plegats ens conformem amb un grapat de bones notes. Com a pare no sóc aliè a aquest engany, lògicament tracto de viure ocupat i a vegades fins i tot preocupat per l’aprenentatge dels meus fills, però l’ànim s’asserena més o menys quan arriba el butlletí de notes. Per cert, avui estem a final de trimestre, com han anat les notes …? Bé, deixem-ho.

Per tirar endavant tot això que diem i repetim que ens ve a sobre, no són suficients els aprovats, no n’hi ha prou amb bones notes, es necessita una gran dosi de coneixement, de creativitat, de capacitat de resolució de problemes complexos, de capacitat d’interactuar en xarxa, de crear relacions interdependents, d’aplicar gavadals de “saviesa” per fer front a reptes desconeguts. Les empreses, les organitzacions (també les sindicals, polítiques, …) no necessiten títols, sinó coneixement. Considero que als nostres joves, a la generació que ha de gestionar tot aquest desgavell, és imprescindible posar-los-hi a la motxilla pesades càrregues d’aquesta “saviesa” que potser és una combinació de diversos ingredients: coneixements, iniciativa, imaginació, il·lusió, ètica, coherència, valentia, generositat, …

Certament que hi ha estadis del sistema educatiu que penso que estan pensats més per assegurar allò que oficialment se n’hi diu “un rendiment acadèmic”, que per transmetre de veritat coneixement. No es tracta d’allò de “l’escola contra el món”, però sí de l’escola amb el món. I aquest món no necessita només resultats, cada cop n’estic més convençut. Sobretot els professionals docents tenim la pilota al nostre teulat. Sobretot nosaltres hem de gestionar també aquesta situació amb grans dosis de “saviesa”. Els temps no hi ajuden, certament, però només tenim dues opcions: tractar d’amagar-nos sota la closca com les tortugues i esperar a veure si ens salvem de la crema, o busquem en la intel·ligència col·lectiva, aquella “saviesa” que ens cal.

Que aquesta setmana santa sigui un espai de reflexió i descans per a tots. Jo tractaré d’estar en “off” uns dies.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s