Sons i ultrasons


Temps de primavera, núvols, sol, xàfecs, arcs de Sant Martí, calamarsades, vent, … variabilitat, incertesa. De fet, en aquesta època,  és l’única certesa que tenim: la incertesa. Enmig de la confusió i de la tribulació, s’alcen veus. Veus que diuen, fan i desfan, proposen, qüestionen, decideixen, ordenen, insinuen, ofereixen, demanen, …

Algunes d’aquestes veus són sons. Sí, sons forts, potents, d’aquells que tothom escolta. Escenografia adequada, mitjans de comunicació, altaveus, micròfons. Cal sentir bé el que diuen, són persones importants, poderoses, d’aquelles que “tallen el bacallà”. Nous messies que ens han de salvar de la crisi. No proposen, imposen. Poden fer-ho. Ja se sap, qui mana, mana! Prenen mesures imprescindibles per a salvar-nos de la crema. Més desigualtat, menys educació, nul·la investigació, sanitat precària, poderós i intocable aparell administratiu públic, motors econòmics ofegats, desgavell. Els mercats, que no són més ambiciosos que la majoria dels mortals, però que sempre busquen la competició i l’eficàcia, per tal de guanyar més es clar, semblen no escolar aquestes veus tan poderoses. Potser els mercats no són humans? Potser no tenen orelles? O potser, el que escolten no els agrada.

Paral·lelament de tant en tant vaig escoltant ultrasons, molt fluixet, perquè ja se sap que els ultrasons s’emeten a una freqüència superior a la màxima audible per a l’orella humana. Serà que jo també començo a no ser humà del tot? Bé, tan se val. El cas és que se senten veus de persones molt qualificades que deixen anar missatges, molt interessants. Missatges que aquells poderosos no escolten. Hi ara! estan massa ocupats fotent-ho tot enlaire, hipotecant el futur a les properes generacions. Però hi són, cal fer una mica de silenci i tractar d’escoltar-les enmig de tant brogit. Permeteu-me que n’anomeni tres que he sentit darrerament i que, tinc la sensació que, sense voler-ho, deixen entreveure una mateixa direcció.

1 – Entrevista a la Dolors Reig al programa Singulars del Canal 33, del dia 27 de març de 2012, amb el títol de: “Cap a una intel·ligència col·lectiva”.

2 – Una altra entrevista al mateix programa Singulars del dia 10 d’abril de 2012 a l’economista Christian Felber, amb el títol: “L’economia del bé comú”.

3 – Publicació del darrer llibre de l’Alfons Cornellà [@acornella], creador del portal Infonomia. El llibre surt al mercat amb el títol de “La solución empieza por CO-“. El subtítol diu “Hacia la sociedad y la economia de la colaboración”. En ell s’hi parla de co-capitalisme, co-innovació, co-espai/temps, co-creació, co-aprenentatge, co-societat, consum col·laboratiu.

Fil d’or o casualitat, que cadascú pensi el que vulgui, però jo hi veig una tendència clara: el futur serà CO- o no serà. Tot ens porta cap a un lideratge que ha de ser necessàriament col·lectiu, multidisciplinar, multicultural, multilateral. Un món en xarxa, on tothom hi ha de ser. Permeteu-me encara que hi afegeixi una altra CO- que considero impresicindible: CONFIANÇA. Hauríem de desterrar aquesta cultura de la desconfiança d’entrada que envaeix les nostres relacions i canviar-la per la cultura de la confiança. Les relacions personals, entre pobles, entre empreses, entre països, … farien de cop un salt de qualitat imprescindible per encara el futur amb optimisme. És que el podem encara de cap altra manera?

Bona diada de Sant Jordi a tothom!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s