Estan comunicant


“L’infern és un lloc on ningú connecta amb ningú” (T.S. Eliot)

Temps era temps, aquesta frase “estan comunicant” era molt habitual. He trucat a tal lloc i noi, estaven comunicant. Truco a aquella empresa i sempre estan comunicant. I és que les comunicacions de fa uns anys (pocs, en el fons) eren tota una altra cosa. Quan jo era molt jovenet, veia als grans com ho feien per parlar per telèfon. Despenjar, demana a una senyoreta u número i espera la conferència. Després parlar precàriament, mentre la senyoreta escoltava la conversa si així ho desitjava. 

Han passat uns anys i les possibilitats de comunicació s’han multiplicat gairebé per infinit. Mòbils, correu electrònic, Internet, xarxes socials, blocs (com aquest, per exemple), … Ara, hauríem de poder capgirar la frase negativa “estan comunicant” per una altra de positiva “estem comunicant”. Però és veritat això?

La comunicació! La gran protagonista d’aquest segle XXI i alhora, la seva manca i/o la seva manca de qualitat, el gran problema d’aquests temps. Tot i els enormes mitjans que tenim, massa sovint encara estem comunicant (en sentit negatiu). Problemes de comunicació a les famílies, entre generacions, entre religions, entre cultures, entre ciutadans i els seus polítics, entre components d’un mateix equip, entre companys de treball, entre parelles, entre … Tants i tan greus problemes de comunicació, la converteixen en el gran repte de l’actualitat.

I és que, al meu entendre, la comunicació comporta risc, ja que al comunicar tu poses a l’abast dels altres la teva opinió, la teva manera de pensar, la teva manera de veure la vida i per tant has d’estar disposat a que la teva “cultura” sigui qüestionada. Has d’estar obert a una evolució de les teves pròpies formes i estructures intel·lectuals. Però la comunicació, a diferència de la informació, també exigeix la reciprocitat. Sense el diàleg, sense l’intercanvi sincer i honrat, la comunicació perd tota la seva essència i es converteix només en un simulacre. Però alhora, crec que encara demana un tercer ingredient que és la gratuïtat. Comunicar vol dir també esmerçar temps a escoltar a l’altre, a parlar amb ell, a intercanviar experiències, idees, vivències, opinions, … Tants mitjans que tenim ara, però potser ens manquen els ingredients i això fa que la comunicació manqui o, com a mínim, baixi de qualitat, dificultant les relacions. I això és greu, perquè les persones som éssers relacionals, portem inscrit en els nostres gens la necessitat de relació, i no d’una relació qualsevol, sinó d’una relació veritablement humana, de tu a tu, en la que escoltar requereix tanta intensitat com parlar, on l’intercanvi és enriquidor i humanitzador alhora.

Desitjo que no trobeu mai aquesta “àgora” comunicant

NOTA: He hagut de resistir la temptació d’escriure sobre en Pep (Guardiola es clar) i/o sobre l’educació (especialment la professional), però espero poder-ho fer en properes ocasions.

Advertisements

3 responses

  1. Joaquim Bohigas i Mollera | Resposta

    Des del meu punt de vista, actualment la comunicació, que pot aportar grans beneficis quan les persones en relacionen en col.lectivitat, és només una eina només per solucionar allò que ens preocupa, allò que hem de solucionar… Fins i tot, en els espais d’oci, que poden ser variadíssims, la comunicació agafa més una vessant certament instrumental. M’agradaria comunicar-me per saber, per conéixer més, per créixer com a persona… sense un interès pel mig.

    Podria explicar molts casos, però no crec que interessi a ningú…

    *Ja sé que aquesta darrera frase no és del tot certa,

    1. Gràcies Joaquim pel teu comentari. Certament que la comunicació sovint és instrumental i fins i tot, a vegades, interessada, però penso que l’acollida de l’altre, l’escolta recíproca, poden, també en aquests casos, fer-la pujar de qualitat.

      1. Joaquim Bohigas i Mollera

        Hola Francesc, altre cop.

        Sí, en efecte, tal com expliques, no són conceptes contradictoris. Però noto a faltar una major ‘puresa’ en la comunicació humana. Semblant a allò de donar, i no esperar res a canvi. Usant un llenguatge col.loquial, diria: “No saps prou el que la gent es perd no escoltant més l’altre”.

        També voldria afegir que si bé l’evolució tecnològica amplia els canals de comunicació, això no implica, necessàriament, que la faciliti, o que sigui de més qualitat.

        Per exemple, ara ens estem comunicant gràcies a una evolució tecnològica, però preferiria fer-ho cara a cara!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: