Converses


Ahir a la tarda em vaig adonar que sovint hi ha llocs on les converses que s’hi estableixen són ben curioses. Això es fa palès amb molta evidència a la perruqueria i a l’ascensor. En aquests dos casos generalment el motiu de conversa esdevé recurrent, iteratiu, monòton, ambigu, superficial, convencional. Si analitzéssim el contingut dels missatges que es produeixen en aquests àmbits, difícilment passarien de l’epidermis. No són converses sobreres, ben al contrari, tenen l’objectiu de mantenir un cert grau de cortesia amb l’interlocutor que, tot i no ser desconegut, sovint és un estrany.

En altres situacions, al bar, pel carrer, pels passadissos de la feina, en una botiga, al restaurant, … les converses comencen tenint un caire semblant, però en funció del grau d’escolta dels interlocutors, a mesura que s’avança en el procés comunicatiu, apareixen signes que poden derivar-lo cap una major profunditat. L’escolta atenta es refereix no només al llenguatge verbal, sinó també al llenguatge del cos. Al llarg de la convencional conversa inicial, és fàcil que aparegui un senyal, una expressió del rostre, un somriure, un gest, una paraula del qual es dedueix una necessitat de comunicació a un altre nivell. Llavors, és el moment d’aprofitar per poder parlar més de persona a persona. Cal estar però atents. A vegades el cansament, un excés de feina, un mal moment, ens repleguen en nosaltres mateixos i deixem d’estar atents a les necessitats de l’altre. Deixem “d’escoltar”.

Establir converses de persona a persona, en aquests temps més que mai, trobo que és una gran necessitat que tenim tots plegats. Poder expressar les nostres idees, els nostres pensaments i, sobretot, els nostres sentiments, sobre les situacions que vivim a nivell col·lectiu, i que inevitablement, ens afecten també a nivell personal. No es tracta d’una teràpia de grup. No es tracta d’un espai per expressar les lamentacions estàndard de l’època. Es tracta de compartir allò més valuós que tenim, per continuar fent camí junts. Tot pot desaparèixer sota una onada financera d’economia liberal salvatge, però mai ens podran prendre la capacitat de relacionar-nos profundament, per compartir el millor de nosaltres mateixos. I es que … la potencialitat del ser humà es tan gran que, si la posem al servei els uns dels altres, tenim una infinita capacitat de descobrir el camí que ens mena a la felicitat. La resta, és important, però menys.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s