Revetlla


Aquest cap de setmana és Sant Joan! Festa grossa a Catalunya! Nit màgica! Foc, coques, petards, gresca i xerinola. Com ja comença a ser costum a la família, la tradició transcorrerà a l’era d’una masia del Baix Empordà, envoltats de bones amistats. Al fons, el meu amic, el mar. Estona per compartir, xerrar, riure i celebrar-ho, mentre els més joves o atrevits llencen petards i donen més d’un ensurt als més grans i reposats.

Avançada la nit, els focs artificials del poble esclataran amb espetecs eixordadors i el seu espectacle de llums, formes i colors, disbauxa que no podrà amagar un xic d’austeritat, signe dels temps. S’escaparà algun oh! d’admiració i algun comentari, gairebé a cau d’orella, relacionarà la manifestació pirotècnica amb la crisi. No ens en podem estar.

Algú aprofitarà per il·lustrar a qui ha arribat a casa nostra de fa poc, sobre la tradició del foc i el seu significat. Se sentirà la història de la flama del Canigó. Tornarà a ser present la figura d’en Francesc Pujades del Vallespir, que el 1955, inspirat pel poema de Mossèn Cinto Verdaguer, va tenir la iniciativa d’encendre el foc de la nit de Sant Joan al cim de la muntanya del Canigó  i des d’allà repartir la flama per totes les contrades del Països Catalans, com a expressió de la seva unitat. Tanmateix, algú més polititzat, recordarà que fins el 1966, encara en plena dictadura franquista, no va creuar la frontera a l’altra costat dels Pirineus i que hores d’ara ha esdevingut símbols de la pervivència de la cultura catalana.

Nit de màgia i també de risc, com correspon a un país com el nostre. Tan se val, tot serveix per passar una bona estona. Anirem a dormir tard. Per als més menuts és una aventura, per als més grans una heroïcitat que passarà factura l’endemà, dia de Sant Joan. Però tot s’hi val si es tracta de mantenir viva una bonica tradició. Qualsevol excusa hauria de ser aprofitada per relaxar-nos de la tensió del final de curs, de la calor, dels telenotícies i dels indicadors macroeconòmics que ens tenen amb l’ai al cor, sense entendre ben bé perquè. Qualsevol oportunitat és ben aprofitada si ens ajuda a passar una estona amb bona companyonia, compartint una de les coses més boniques que tenim: l’amistat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: