Sinergia


Aquesta setmana he tingut oportunitat de participar en un curs de màrqueting digital, organitzat per ESCODI per al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El curs ha estat impartit de forma excel·lent pel professor @xavierrivera. Al marge del contingut, que ha estat veritablement interessant per a docents que hem d’impartir docència relacionada amb el màrqueting i sovint tenim la formació de l’època on digital només volia dir “relatiu als dits”, val a dir, que s’hi ha produït una circumstància un xic especial.

La migrada oferta de cursos de formació que en aquests moments posa sobre la taula el Departament d’Ensenyament, ha provocat un excés de demanda que ha fet que molta gent s’hagi quedat fora del curs. Els criteris de selecció utilitzats, han afavorit que ens hi apleguéssim docents vinguts d’arreu de Catalunya, diguem que amb alguns anys d’experiència (en general) i amb més d’algun cabell blanc. D’entrada, curiosa combinació. El món 2.0 en combinació amb la reposada experiència dels anys passats a les aules. Tot plegat ha propiciat que algú comentés, aquí estem els millors! Sincerament no ho crec. Però sí que és cert que, com ell mateix ha dit, si aquells que ja no necessitem els mèrits fem molts quilòmetres i ens passem cinc hores al dia tancats en una aula en ple mes de juliol, mentre d’altres estan a la platja, és que som els millors. Torno a dir, no ho crec.

Tot i un cert desencís que inevitablement es respirava a l’ambient i que és del tot comprensible entre un col·lectiu que acaba de patir en un sol mes, una retallada de sou de quatre xifres, s’hi ha viscut un ambient de professionalitat extraordinari. A les converses de passadís han sorgit iniciatives, sobretot encarrilades a buscar sinergies. En general hi ha hagut un ambient de buscar complicitats. Amb el suport i la cooperació de diverses persones, entitats i col·lectius s’han començat a gestar grups de cooperació, de col·laboració. Grups de treball en benefici de tots, amb una generositat digne d’elogi. Les noves tecnologies s’han posat al servei de la creativitat, del treball en equip. La imaginació ha estat un substitut eficaç a la manca de pressupost. No hi ha hagut laments, ni crítiques, ni negativitat, que no porten enlloc. A l’esforç de molts anys de professió de la majoria dels assistents, s’hi ha sumat l’esforç per superar amb professionalitat una situació que, de fàcil no en té res. En ple mes de juliol, a les acaballes d’un curs duríssim, quan les forces són ja escasses, aquesta actitud positiva crec que dignifica un col·lectiu, amb un escàs reconeixement social i amb unes grans dosis de professionalitat. Pot ser aquesta una bona manera de fer front a la crisi? Superar els obstacles és només resignació? Buscar sinergies és una fugida o una responsabilitat?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s