Desconnexió

Ara que portem la connexió a la butxaca, tothom parla de desconnectar. Cal desconnectar per poder tornar a la feina amb les piles carregades. És una frase que sovinteja aquests dies.  Costa desconnectar de la feina i costa encara més fer-ho de la no – feina. Costa abstreure’s  de l’apocalipsi informatiu en que vivim i costa encara més arribar a final de mes. Costa trobar espais de desconnexió i costa encara més no trobar-los. Tot costa prou, desconnectar també, es clar.

Una reflexiva i pausada passejada per la natura. Un relaxant bany de mar, quatre braçades amunt i avall. Un senzill i bon sopar en companyia d’amistats amb qui compartir-lo. Un bon llibre per submergir-se en una interessant història. Una fita, única i exigent, fer el cim. Una bona migdiada. Una motivadora i excitant visita a una galeria d’art desconeguda. Una conversa estimulant amb una persona encantadora. Seure tranquil·lament al banc del passeig contemplant la lluna, mentre la tenora refila i la rotllana inicia la dansa més bella. La simple contemplació del verd intens d’un paisatge pirinenc. Veure passar les hores, esperant només que passin. Bressolar-se al ritme d’una havanera, assaborint el cremat amb els amics. Descobrir quantes tonalitats de blau és capaç d’oferir el mar al llarg de la jornada. Entrar en una església de muntanya i seure-hi una estona. Mirar un cop més, aquell àlbum color sèpia, tan ple de records. Una estona de joc en família, tot berenant. Anar a prendre un gelat de cucurutxo tot passejant arran de mar…

Desconnectar per poder connectar millor. Desconnectar per retrobar de nou aquelles connexions afeblides per la tensió, la feina, el neguit o, simplement el pas del temps. Connectar amb la meravella de la natura, connectar amb un mateix, connectar amb l’espiritualitat que tots portem dins, connectar amb el temps que només és present, connectar amb tot allò que ens transcendeix, connectar amb la novetat de la relació present d’aquells que tenim sempre al costat, connectar amb tot allò que és bo, senzill, fàcil, clar i alhora transcendental. Connectar per desconnectar. Desconnectar per connectar-nos. Voluntat d’oblidar per trobar, per retrobar, per retrobar-nos, per connectar amb allò que ens pot

ajudar a ser una mica més feliços i que no cal buscar en viatges exòtics, hotels luxosos o aventures excitants.

Ben pensat però, aquest bloc que està apunt de celebrar el seu primer aniversari, potser també es mereix uns quants dies de desconnexió…