Qualitat +


Ja de retorn a casa, després d’uns dies passats enmig de la natura, me n’adono que aquestes darreres setmanes, una mica per vacances i una mica per imprevistos, he entrat en contacte amb diversos tipus d’establiments turístics, comercials i de serveis en general. Essent un client desconegut i a més, ocasional, el risc de ser tractat amb indiferència o de forma abusiva en el tracte comercial, era certament elevat. Per sort, per casualitat o perquè, gràcies a Déu, encara hi ha força persones que fan les coses com cal, he pogut gaudir dels serveis que necessitava, ja sigui per oci que per força, d’una forma efectiva, correcte, àgil i amb total satisfacció per part meva. Digueu-n’hi qualitat si voleu, però en la majoria dels casos crec que ha estat alguna cosa més.

Professionalment he conegut empreses de tota mena, activitats industrials, comercials i de serveis. Conec de prop el món dels estàndards de qualitat. Assegurar que les coses es fan de forma homologable i amb uns barems de correcció determinats, sovint desemboca en l’obtenció d’una certificació de qualitat. Sempre he considerat que això, és només un primer pas. Mantenir el nivell d’eficàcia i d’eficiència obtinguts, en seria el segon. Però tot això, cada cop és menys percebut pel client, que ja parteix de la base que el servei o el producte que se li ofereix, compleix uns mínims de qualitat. Per tal que el consumidor percebi (que és el que realment compta) un servei veritablement bo, vertaderament adequat a allò que ell necessita, cal un “plus”. Només amb aquest “plus”, podrem afegir a la qualitat la “Q” majúscula, i el signe “+”, el que en podríem anomenar excel·lència.

En el meu cas ha estat així. No pas perquè els establiments on he anat a raure fossin de “moltes estrelles” o de categories especials. És més, m’he adreçat a llocs aparentment senzills, sense distincions visibles o, senzillament, al primer lloc que he trobat. Què ha provocat doncs aquest nivell d’excel·lència? Ni més ni menys: les persones. He trobat al capdavant d’aquests negocis persones amb il·lusió, amb ganes, amb professionalitat, amb interès per fer la feina ben feta. Persones que de la seva professió, n’han fet també un projecte de vida, personal i – a vegades – familiar. Persones que s’han sabut posar al meu lloc, per resoldre’m el problema de la millor manera possible, abans de procurar endossar-me un producte o cobrar-me un servei discutible. Persones amb les qui fàcilment s’ha establert un vincle humà, més enllà de la relació comercial. Inversió zero, emprenedoria deu. Emprenedoria no només per tirar endavant una activitat econòmica sinó, sobretot, emprenedoria per a la vida.

Ja ho veieu, torno satisfet no només dels dies de descans passats en família, sinó també de la favorable resolució de les relacions “comercials” establertes. I alhora penso doncs, en un desig, ara que s’apropa l’inici d’un nou curs. El desig és simplement, la capacitat de tots plegats d’encarar de nou la nostra professió, les nostres activitats, amb aquest grau humà d’excel·lència. Amb aquell grau d’il·lusió que ningú ens pot retallar. Amb aquella dedicació en benefici dels nostres “clients”, que va més enllà de la professionalitat i que cap normativa és capaç de regular amb encert. Amb aquell punt de gratuïtat, que no té preu. Amb aquells ingredients que ens ajudin a ser catalogats amb una Qualitat +, de veritat, perquè haguem contribuït a que tots siguem una mica més feliços. Tenim tot un curs per davant …

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s