Integrismes

Un món mancat de persones íntegres, sobrat d’integristes. Un món mancat de persones de conviccions fermes, sobrat de fonamentalistes. Un món mancat de testimonis coherents, sobrat de predicadors de façana. Un món mancat d’objectius, sobrat de certeses. Un món mancat de silencis, malalt de paraules. Un món mancat d’espiritualitat, sobrat de proselitismes.

És bo que cadascú sigui qui vol ser. És bo que cadascú pugui ser qui vol ser. No és recomanable voler convèncer als altres de la nostra veritat. És la nostra, possiblement no és la seva. Si una poma no és una bona poma, no és res, és un nyap. Una poma cal que sigui ben formosa, vermelleta, arrodonida, brillant, saborosa, … Si s’assembla a una pera, és una aberració. La pera ha de ser ella mateixa, una bona pera, amb aquell color verd i groc característic, aquella cueta, aquella forma inconfusible de pera. La poma s’ha d’esforçar en ser una bona poma i la pera ho ha fer, per ser una bona pera. Això no ha d’impedir però, sinó ben al contrari, que ambdues fruites s’integrin en una excel·lent macedònia, juntament amb altres fruits, per esdevenir una menja extraordinària i saludable. És més, si la pera no és una bona pera i la poma no és una bona poma, la macedònia tindrà un grau menor de qualitat.

Imagineu que les pomes o les peres, tan se val, s’engresquessin a ventallots contra la seva rival, per tractar de convertir-la en el que no és, per intentar que sigui el que no és, per forçar-la a assemblar-se a ella mateixa. Quin desastre! Sort que la natura és més assenyada que les persones.

Un budista fa bé d’esforçar-se a ser un bon budista. De la mateixa manera que un cristià farà bé d’intentar viure i seguir el missatge de Jesús de Natzaret. Talment com un musulmà serà bo que esmerci la seva bé en esdevenir un bon musulmà. Això no ha d’impedir però la convivència que va més enllà de la tolerància o el respecte, fins esdevenir una veritable fraternitat. I és que hi ha un precepte que uneix a tothom: “Fer als altres allò que volem que ens facin a nosaltres”. Aquesta “llei” que ens encamina cap a l’estimació mútua, és universal. La Comunitat de Sant Egidi ho ha posat de manifest una vegada més, aquests darrers dies a Sarajevo. També el Moviment dels Focolars des de fa molts anys treballa en aquesta línia en el terreny del diàleg interreligiós.  I tantes i tantes iniciatives, i no només en el terreny de les religions, treballen al món en la línia de la fraternitat universal.

A primers d’aquest mes de setembre s’han aplegat a Budapest més de 1.700 joves provinents de 41 països del món, per celebrar el Genfest sota el lema “let’s bridge”. M’explicava un dels participats que va viatjar en autocar, juntament amb altres joves de l’estat espanyol, que van conviure banderes espanyoles, amb senyeres i alguna estelada. Les conviccions de cadascú, la seva pròpia identitat, fins i tot el seu més arrelat nacionalisme, no va ser impediment per a un fructífer diàleg i per a una convivència fraterna al llarg de tot el viatge i durant la seva participació a l’esdeveniment. Em va semblar un bon exemple! Em va fer pensar que massa sovint barregem els nivells, que la capacitat de convivència i d’estima recíproca entre les persones i els pobles, està a un nivell diferent, molt per sobre,  de la pròpia nacionalitat, la religió que un professa o no, o l’equip de futbol del que és seguidor. Per poder tenir això clar, és però necessari, que primer cadascú pugui ser qui és, sense imposicions, sense incomprensions, amb estimació recíproca.