És molt difícil posar un qualificatiu a aquest Nadal, que no sigui el de l’any en que ens trobem. Tot em recorda aquell Nadal de fa més de 2.00o anys. Pobresa, treball, esforç, austeritat, senzillesa, … La llum d’una extraordinària senzilla família de Natzaret m’ha suggerit ara, aquests senzills mots amb els que vull expressar els millors desitjos per aquestes dates tan entranyables i per a l’any proper.
La llum dels senzills
En un barri senzill,
al racó més humil,
enmig de pobresa, dolor i injustícia,
en el fang de la desigualtat i la marginació,
en un món indiferent, connectat cadascú a la seva xarxa,
a l’indret més senzill d’un pis compartit,
és possible néixer, és possible viure,
és possible estimar i ser estimat,
és possible somriure, és possible compartir,
és possible créixer, és possible crear,
és possible somiar i construir.
ara i abans, la llum dels senzills és un far,
un ble que vacil·la, però il·lumina.
no l’apagueu, és el més important entre tots,
és el que guia els passos dels senzills,
és el llumí que pot esdevenir una gran llum,
per a tothom, per a tu, per a mi, per a ella, per a ell, per a nosaltres, per a tots.
Prop de l'Onyar 