Què hi manca?


descoloridoCondueixo per l’autopista (de peatge, és clar), quilòmetres avall. Monotonia. Aprofito per pensar, que encara es pot fer de franc. Mentre, sona per l’equip de música del cotxe la veu trencada d’en Leonard Cohen. Fa dies que l’entorn em sembla “trencat”, fins i tot una mica rovellat.

Estem acabant les festes nadalenques. Avui vigília de Reis. Nit  d’il·lusions. Joguines i regals. Serà el punt final d’un període de l’any, sempre diferent. Aquest any, passejant per places i carrers, fent camí en cotxe o a peu, he tingut la sensació d’assistir a una representació ritual, sempre igual, amb tots els ingredients, però … sense color. Mat. Llums, estels, música, aparadors lluents i alhora, tot descolorit. Amb manca de brillo. Com si una bona companyia de teatre, estigués fent una representació en un local decadent. Com si les cares fossin màscares, el vestuari embolcalls atrotinats, la il·luminació  fanals groguencs de baixa potència.

Comparteixo àpat amb uns amics. Davant meu hi tinc un rellotge. Em sembla especialment descolorit, sense vida. Finalment me n’adono. Està parat. Qui sap quan temps fa que no va. És només una aparença de rellotge. Tot plegat, una andròmina penjada a la paret. Només una aparença.

Alguna cosa està passant que em provoca una sensació de buidor, d’aparença, d’obra de teatre de baixa estofa. Què hi manca a tot plegat?

S’ha fet tard. Hauria de treure’m aquestes cabòries del cap. El millor serà centrar-me en l’argument d’una pel·lícula. A la pantalla, el febles se’n surten gràcies a la solidaritat de tots plegats. La pantalla desprèn uns colors vius i brillants que contrasten amb la grisor de l’entorn. Què hi manca?

Potser hi manca això, relacions humanes. Relacions autèntiques. L’amor que va més enllà de la solidaritat. La fraternitat que va més enllà de la igualtat. La comprensió que va més enllà de la justícia. Potser hi manca tot això.paisaje

Potser sota les aparences, les màscares i els llums decadents, em cal anar descobrint la xarxa de relacions que pot fer possible que la ciutat trista, esdevingui ciutat de la llum. Potser sota la pintura desconxada dels decorats hi roman arraulida la vida de veritat. Aquella guspira inapreciable que pot donar lloc a un gran incendi, a un esclat de vida. Tinguem-ne cura! Que no s’apagui.

Que els reis (mags) us portin una forta càrrega d’il·lusió, si pot ser, sota la màscara d’algun regalet. De moment, a aquest blog li han portat una nova secció “Passejant per …”. Visitar-la també és de franc. Potser també hi mancava?

Advertisements

Un pensament sobre “Què hi manca?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s