I el món funciona


mónHa estat ben casual que avui m’he posat a llegir el darrer article que el professor Antonio M. Baggio, Doctor en Filosofia, professor de Filosofia Política a l’Institut Universitari Sophia, ha publicat a la revista bimensual de cultura “Nuova Umanità”. L’article es refereix especialment a la política italiana i porta per títol “Les dues Itàlies. Cap a les eleccions polítiques” . De fet el seu contingut podria ser aplicable a molts altres països, entre ells, el nostre.

Sé que el professor Baggio em permet utilitzar en aquesta nova entrada al bloc, la traducció dels primers paràgrafs del seu article. Comença doncs l’article amb aquestes paraules:

“Existeixen dues Itàlies: la dels honestos i la dels deshonestos; la dels que construeixen i la dels paràsits; la dels que es mantenen amb dignitat gràcies al fruit del seu propi treball i que amb això donen també la seva aportació al bé comú, i la dels que utilitzen la seva funció pública exclusivament en benefici del seus propis interessos particulars, abstraient recursos i serveis al bé comú.

Les dues Itàlies existeixen, barrejades, ja sigui a les institucions polítiques com a la mateixa societat; no tenim una política bruta per una banda i una societat neta per l’altra: entre la política i la societat existeix una doble complicitat, en el bé i en el mal.”

 La coincidència de l’inici d’aquesta lectura amb el dia d’avui, m’ha semblat providencial en una jornada en que escriure qualsevol cosa que no traspuï indignació, es fa especialment difícil. Aquesta lectura m’ha refermat en la necessitat de proposar la promoció d’un enorme, un grandiós homenatge a tota aquella gent que fan funcionar el món. Sí, el món funciona, gràcies a tots aquests, polítics o no, que viuen construint, que tiren endavant honestament amb el fruit del seu esforç i dels seu treball. Sí, el món funciona perquè tots aquests, polítics o no, a més de viure amb dignitat i honradesa, sovint presten el seu temps, les seves aptituds, els seus coneixements, els seus diners, per ajudar a aquells que ho tenen més difícil per sortir-se’n. Tots aquests que fan feines d’un valor incalculable a canvi de res. Que no esperen cap sobre, ni legal ni il·legal, a canvi d’una feina que possiblement ningú està disposat a fer per diners. El seu valor és la gratuïtat. El seu emblema, la generositat. La seva recompensa, la felicitat.sobres

Tota aquesta massa ingent de persones honrades, que viuen, que vivim, única i exclusivament de la remuneració, justa o injusta, que la societat ens ofereix per la suor del nostre front, pel nostre treball callat i fructífer. Tota aquesta gent, no vivim pas sota una campana de vidre. No estem en un ambient asèptic, pur i esterilitzat, sense contaminació. No, com diu el professor Baggio: “Són dos tipus de persones, que també són dos tipus de polítics i de ciutadans, que viuen barrejats en el mateix parlament, en el mateix despatx, a la mateixa fàbrica i, potser, fins i tot a la mateixa família”. Per això aquest homenatge que proposo hauria de ser un monument de convivència, de convivència fraterna. Una convivència on no hi ha paràsits, on ningú s’aprofita de la seva posició en detriment del seu germà. Fa mal aquests dies veure les imatges de la televisió. És el dolor que provoca la immoralitat més descarada. Fa mal veure somriures i cares de cinisme entre aquells que abusant del seu poder, provoquen el dolor i la desesperació dels rostres de germans seus, que veiem a les imatges següents. La immoralitat és tan punyent que es farà difícil aturar la indignació.

Sí, cal un homenatge a la convivència fraterna. A la necessitat de regeneració moral de la societat, de tothom, polítics i no polítics. La massa ingent de persones honestes; no necessita lleis, perquè les lleis s’incompleixen (feta la llei, feta la trampa). No necessiten noves estructures; perquè, al capdavall, les estructures les fan funcionar les persones. No necessiten promeses de transparència, perquè ells ja ho són, ho han estat sempre, de transparents. Necessiten companys de viatge que siguin veritables germans. Necessiten poder conviure amb gent, polítics o no, que posen tot el que són al servei de la comunitat on viuen. Necessiten compartir la vida i el viatge vital, amb persones que, com ells, es guanyen honradament la vida i, si en tenen la possibilitat, empenyen a tothom cap al bé comú.

Ja sé que escriure aquestes paraules no fa canviar res. Que avui, demà i l’altre, continuarem entossudits en mantenir una situació que no volem canviar, tot i que ens aboca dia rera dia a la societat de la infelicitat. Només heu d’anar pel carrer i fixar-vos en la gent que trobeu pel camí. No volem canviar perquè tots volem mantenir allò que tenim. Però potser està arribant el moment en que ens cal adonar-nos-en que allò que tenim, és tan miserable, que val la pena apostar per una altra qualitat moral, per uns altres valors, per una altra convivència.

Advertisements

3 pensaments sobre “I el món funciona

  1. D’acord, però arribarà el dia que es faci justícia, que se separi el blat de la zitzània, els justs dels injusts. Si no, aquesta vida és una estafa.

    • Gràcies Carlos pel teu comentari. Segur que tens raó en el que dius, però personalment crec que si cadascú viu intensament la seva vida i tracta d’extendre el ”blat”, per tal que tothom pugui ser una mica més feliç, la seva vida no pot ser una estafa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s