Sóc davant del mar. Embadalit. Mirant. La tramuntana forta i freda em fueteja el rostre com si volgués despertar-me. Com si em volgués avisar. Com si li fes nosa. Un cel amenaçador deixa anar de tant en tant, espurnes fredes, gairebé glaçades, que cauen pesadament al damunt d’una barca. Damunt la sorra, la barca viu…

Continua llegint