Transversalitat i més


guell

Una mica per casualitat, l’altre dia va arribar a les meves mans o, millor dit, al meu ordinador, una invitació a la taula rodona que el proper dijous 28 de febrer a les 7 de la tarda se celebrarà al CosmoCaixa de Barcelona. Això no seria res extraordinari o que mereixés cap altre comentari si no fos que em van cridar l’atenció dues particularitats de la invitació. La primera és que es tracta d’un esdeveniment promogut per quatre Universitats: dues de Madrid i dues de Barcelona. La segona és el tema de la taula rodona: “Filosofia, política i economia: un enfocament transversal per als nous reptes socials”.

Fa pocs dies, per recomanació d’una bona amiga i seguint les tendències, vaig apuntar-me a un MOOC (Massive Open Online Course), o sigui a un curs gratuït, a través de la Universidad de Cantabria. La temàtica d’aquest curs és: “La felicidad, la economía y la práctica empresarial”. Tot plegat m’han semblat símptomes esperançadors, “brots verds” que en diria aquell. Signes d’una transversalitat, d’una interdisciplinarietat, d’un coneixement posat en comunió imprescindibles per viure en un entorn cada cop més complex, global i intercultural. Els qui seguiu aquest blog de fa temps, ja sabeu que aquest és un tema al que m’hi refereixo més d’una vegada, lligant-lo sovint al que anomeno “lideratge col·lectiu” que considero del tot necessari en el món actual.

Com diu la invitació esmentada al començament d’aquesta entrada, cal una pluralitat d’enfocaments que il·lumini el coneixement dels mecanismes socials i permeti realment un camí per afrontar nous desafiaments i generar un espai on puguin conviure el benestar econòmic i les llibertats públiques. També ho crec, però …

En els temps que corren no es pot ser un optimista ingenu, però tampoc un pessimista recalcitrant. Si un mira al seu voltant, gira el cap enrere per prendre una mica de perspectiva històrica, no troba massa motius per a l’optimisme. En la vasoshistòria més recent de la cultura occidental, són pocs els espais que ens portin cap a un camí on predomini la recerca comuna, la comunió de coneixements i l’esforç col·lectiu. Més aviat trobem individualitats, personals i de poble, que porten a l’enfrontament i a la divisió. És difícil trobar espais on s’entengui i es visqui una cultura on la unitat no sigui un entrebanc a la diversitat i on la pluralitat sigui una riquesa veritable a la unitat de sabers, sense uniformitat ni imposicions.

Malgrat el fred i la neu d’avui, el calendari ens mena inexorablement cap a la primavera. La sobredosi de pessimisme que ens envolta no hauria d’amagar els signes del temps que, ni que sigui a contracor, ens faran caminar cap a un futur on els compartiments estancs no tindran sentit, perquè tot serà molt transversal. Ho seran (de fet, ho són) els problemes i ho hauran de ser també les solucions. Crec que cal estar atents, escoltar a qui ens proposa aquests camins. Aquells que ens ho han proposat des dels inicis de la història de la humanitat, els que ens ho han anat recordant al llarg del temps i també aquells que ens ho tornen a proposar avui en dia. Ens pot ajudar a caminar i a anar injectant mesurades dosis d’optimisme, que ens permetin a tots a avançar. Aturats i lamentant-nos ens fem un flac favor a nosaltres mateixos i, el que encara és pitjor, a les generacions que ens venen tot seguit al darrera.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s