Què és el sentit comú? Potser fer allò que és correcte? Potser actuar d’una manera lògica? Tan se val, perquè ben segur que per a cadascú pot voler dir una cosa diferent. En tot cas, més d’un cop, pensem i diem que … cal actuar amb sentit comú. Com volent dir que, si ho féssim, les coses anirien més bé, tot seria més fàcil. Probablement és així. Si davant d’una situació que pot ser polèmica, complexa, difícil de resoldre, hi apliquéssim una bona dosi de sentit comú, ben segur que rebaixaríem el grau de dificultat de la seva resolució i trobaríem millors solucions. Sí, trobaríem respostes més senzilles. Solucions més satisfactòries per a tothom.
Però, tot té un “si no fos”. És clar, tot aniria millor, si no fos que … el sentit comú escasseja. Veient com va tot, es podria pensar que ens trobem en una època d’extrema sequera pel que fa al sentit comú. Tot i considerar que, s’acostuma dir que no sovinteja aquesta característica a l’hora de resoldre problemes; no crec que sigui del tot cert. Parlant amb uns i altres, comentaris de bar, converses de passadís, s’hi acostuma trobar un bon farcell de respostes assenyades. Amb molt de sentit comú, vaja! Davant les situacions que ens preocupen i ens neguitegen quotidianament, si es deixa parlar a les persones que no les poden resoldre, ens sentim aclaparats per una sobredosi de sentit comú. Però, ah renoi! Un altre “si no fos” …
Si no fos que quan obrim les pàgines de la premsa o premem el botó del televisor o la ràdio a l’hora de les notícies, ens envaeix tal allau de material desassenyat que sepulta inexorablement el bon criteri d’una bona majoria de persones. Les males raons de les respostes sense raó, ens deixen, en el millor dels casos, bocabadats, esmaperduts i ben astorats. La prolífica pluja tempestuosa de respostes sense sentit, en un aparent diàleg de sords, aconsegueixen en poca estona, fer perdre el sentit comú a molts d’aquells que en feien palesa ostentació , a l’hora del cafè.
I és que, quan davant d’un problema no hi ha resposta, el sentit comú desapareix. Quan el patriotisme mal entès dóna respostes viscerals, el sentit comú es transforma en divisió. Quan l’ànsia d’imposar passa per sobre de qualsevol lògica,
el sentit comú pot esdevenir odi. Quan el cinisme embolcalla els falsos somriures, el sentit comú deixa pas al menyspreu. Quan es castiga el pensament, el sentit comú destil·la rancúnia. Quan la injustícia s’exhibeix com un triomf, el sentit comú transmuta en arma d’atac. Quan la raó és la força, el sentit comú és la revolta.
Si no fos que … aquells que sí poden afavorir les solucions dels problemes, també poden tenir sentit comú, n’hi hauria per tirar el barret al foc. Crec que cal fer una apel·lació a la recuperació, per part de tothom, del sentit comú. Un sentit comú, que és també el sentit del comú, d’allò que és de tots. Ningú té la propietat exclusiva de la raó, de la llengua, de la pàtria, dels recursos, de la llei, de la bandera, de … Per això cal recuperar el seny, de buscar aquell sentit comú que pot fer, ha de fer, les coses més fàcils, més lògiques, més senzilles per a tothom. Cadascú hi té una part asimètrica de responsabilitat, sense exclusió.
Prop de l'Onyar 