Ensenyar i aprendre (2): L’aula


aula_2Continuo avui la sèrie iniciada la setmana passada al voltant de la pràctica educativa. Cal recordar que, basant-me sempre en la meva pròpia experiència, em refereixo únicament als nivells de secundària postobligatòria (Batxillerat i Cicles Formatius). En aquesta ocasió vull referir-me a l’aula, és a dir, a tot allò que succeeix dins l’aula. Molts alumnes, un professor. Una matèria, unes eines. Relacions, coneixement i emocions. Un horari, el temps dividit inexorablement a talls d’una hora. Cada hora, toc de timbre. Canvi de situació. I així, fins a sis vegades en un dia. Ja sabeu que pretenc només compartir el que per a mi representa la tasca docent, en aquest cas intento fer-ho des de la vivència directa a l’aula. Tractaré de fer-ho de forma sintètica, sota sis (5 + 1) títols que per a mi resulten fonamentals:

Empatia. A l’aula s’hi estableixen relacions. D’un tipus o d’un altre, però relacions. Crec que aquestes han de ser el més empàtiques possible. Cal saber-se posar els uns al lloc dels altres. Cal crear aquell vincle emocional que permeti a l’alumne posar-se, ni que sigui una mica, al lloc del professor i a l’inrevés. Per a mi això no significa acceptar sense filtres el que l’alumne diu o proposa. Si em poso al lloc de l’alumne, sé que no sempre el que diu és el què pensa, ni a vegades el que proposa és el què sincerament ell mateix creu que hauria de proposar. És un joc emocional de rols, on cadascú ha de romandre en el seu, sabent-se posar al paper de l’altre.

Coherència. Aquest és un aspecte que per a mi és molt important. Allò que dic i sobretot, allò que faig ha de ser creïble. Per això, primer m’ho haig de creure jo mateix. Després cal ser coherent. Els alumnes saben que en un percentatge molt i molt alt, el que dic, és el que faig. Sovint no els hi agrada. Al capdavall ho agraeixen. Tracto de no demanar els deures si no m’he preparat la classe, que són els meu deures. Intento demanar allò que sembla impossible, per tal que puguin arribar fins allà on els hi és possible, només si abans m’ho he exigit a mi mateix. A vegades es queixen del nivell, però no del professor.

Lleialtat. Crec que és important practicar-la i com a conseqüència, exigir-la. No fer trampes i tampoc admetre que te’n facin. Alguna vegada els alumnes em pregunten quants minuts de tolerància dono per arribar tard. La resposta sempre és la mateixa: et posaré retard si arribes després de mi. No puc exigir puntualitat, si no sóc puntual. Tracto d’informar, amb tot detall i per escrit,  a principi de curs de quins són els criteris que faré servir al llarg del curs. Després no faig trampes, respecto les normes. Això em permet demanar també que es respectin. A vegades és l’alumne qui mira de fer trampes. Tracto de deixar a la seva consciència aquesta deslleialtat. Més d’un cop, quan un alumne em lliura un treball copiat textualment de forma clara i evident, li retorno sense qualificar i li demano que sigui ell qui em digui la nota. Serà aquesta la nota que registraré al quadern d’avaluacions.

Reciprocitat. A l’hora de les relacions, la mateixa distància hi ha entre el professor i l’alumne que a l’inrevés. Per aixòaula_1 tracto d’escoltar per poder ser escoltat. Tracto de respectar per ser respectat. Tracto de donar per poder rebre. Tracto d’exigir per sentir-me exigit. La relació asimètrica entre professor i alumne, on cadascú ha de romandre en el seu paper, ha de generar una autoritat a l’aula. No un autoritarisme. Una autoritat, podríem dir-ne “moral”, que te la donen els mateixos alumnes. Forma part de la reciprocitat que ha d’embolcallar l’ambient. No he cregut mai en el “col·leguisme”, no sóc un col·lega dels alumnes. Sincerament penso que fer-se passar pel seu col·lega  és un engany i alhora vicia les relacions que s’haurien d’establir dins l’aula.

Treball. La base que sustenta els quatre punts anteriors és el treball. Som a l’aula per treballar. No un treballar per treballar, sinó un treballar per aprendre. A vegades els hi dic als alumnes que si volgués divertir-me m’aniria a tocar la guitarra, a veure un partit o al circ, però no m’estaria en una aula, que és un espai d’estudi i de treball. Per treballar es necessita un cert ambient. Crear un adequat ambient de treball és responsabilitat de tot l’equip docent en el sentit ampli de la paraula. Arribar a una classe on hi regne la disbauxa i el guirigall, on les taules s’han remogut de qualsevol manera, on el terra és ple de papers i tot tipus de rampoines, on es menja i es beu o s’hi està mig ajagut, i tractar de convertir-ho en un ambient de treball, és una tasca molt feixuga i sovint impossible. Per a mi, el silenci, la puntualitat, l’ordre i la cura dels espais, no és una qüestió de disciplina, com molts docents es pensen, sinó una qüestió de poder crear ambient de treball, per poder aprendre.

Aula augmentada (+1). Aquest és l’element afegit que, no per això és menys important. Avui en dia, les relacions i l’aprenentatge no queden tancades dins les parets de l’aula. Les noves tecnologies ens permeten de compartir coneixements, idees, opinions, … molt més enllà de l’aula. Per això, valoro també la participació de l’alumnat dins d’aquesta “aula augmentada”. Disposem d’aula virtual on compartim bàsicament coneixements, tenim també un blog (Empresa i Màrqueting) on compartir opinions i idees, a més de coneixements; i tenim un perfil de Twitter (@empresamq) per on circula material d’allò més variat al voltant de les matèries que treballem a classe. Tothom hi pot participar. Penso que és bo estimular el treball col·laboratiu, la participació i l’interés per la matèria i per ajudar a posar coses a l’abast de tothom. Darrerament els alumnes hi aporten molts materials, aprenen i ajuden a aprendre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s