Davant les situacions més diverses, és fàcil trobar persones que es pregunten: què hem de fer? com ho hem de fer? És un xic més difícil ensopegar amb algú que dóna prioritat a la pregunta: per què ens passa això? Darrerament he tingut la sort de poder escoltar les reflexions que el conegut i reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman va fer a Girona al voltant de la crisi que vivim, especialment a Europa. El professor Bauman és una de les ments que tenim actualment al món que no es conforma en passar per sobre de les coses superficialment, i tracta d’aprofundir en les arrels més soterrades dels fets, per extreure’n un pensament que pot ser orientador en aquesta foscor en la que ens estem acostumant a moure’ns.
Al capdavall d’aquest meu breu comentari hi trobareu el vídeo de la conferència de Zigmunt Bauman anomenada “Europa, agonia o naixement?” Res més lluny de les meves pretensions, afegir res a les paraules del professor. La seva anàlisi aprofundida i la seva visió lúcida d’un present que ens mena cap a un esdevenidor diferent, és prou clara. M’ha quedat però la impressió, després d’escoltar-lo, que la crisi actual planteja molts reptes, però hi un repte que destaca per damunt dels altres. Diu Bauman que “costa d’imaginar la totalitat de la raça humana com a única comunitat”, “se’ns planteja un camí molt difícil cap a la comunitat planetària”, “consensuar els instruments (per fer aquest camí) és un gran servei a la política i a la humanitat”, “cal trobar noves formes de viure i de conviure, donar pas a la cooperació i no a la competència”. La necessitat de construir la família humana, no és pas originària de Bauman, precisament per això sorprèn que d’àmbits de pensament tant diversos, poc a poc, es vagi produint una confluència cap aquest concepte. Nous paradigmes, per a temps nous. Una forta crida a construir la unitat, respectant, preservant, acollint i valorant la més absoluta diversitat. El gran repte. Però, mentre hi hagi qui continua creient que ser més gran, tenir més poder, dominar, … li dóna dret a imposar per crear falses hegemonies, li estarem fent un flac favor a aquest inevitable procés.
Us deixo per aquest llarg cap de setmana amb la conferència del professor Bauman, tot desitjant-vos una bona revetlla i diada de Sant Joan.