Un per què ple de confiança


interrogantEm trobo a les acaballes del darrer llibre de l’escriptor Amin Maalouf que sota el títol de “Les désorientés” (Els desorientats) amaga una interessant història molt adient per als temps que corren. 500 pàgines plenes de contradiccions, de dubtes, de posicionaments qüestionats i qüestionables. Infidelitats, fidelitats i opcions, personals, familiars i col·lectives. Aquest llibre va ser un regal que em van fer i realment ho està sent de debò. Però no és ben bé d’aquesta obra de la que vull parlar avui.

En un dels passatges d’aquesta interessant història, un dels principals “desorientats”, l’Adam un dels protagonistes de la trama, va a visitar un antic amic del seu país d’origen. Aquest personatge, anomenat Ramzi, un professional d’èxit, empresari farcit de projectes interessants i de beneficis més que generosos, va esdevenir sobtadament (o no), el germà Basile en entrar en un monestir i es va retirar del món. L’Adam, gens creient, passa un dia amb el seu amic i la resta de monjos, compartint pregàries i horaris. En una conversa a l’hora de l’àpat, es produeix una reflexió al voltant dels dubtes sobre el futur del propi monestir i de les comunitats d’origen de cadascú, que han abandonat, en recerca d’ells mateixos. En aquesta conversa surt el passatge de Jesús a la creu i del gran dubte que hi va expressar. En boca de l’Adam, historiador descregut, hi trobem aquesta descripció:

“Molts episodis (referint-se als Evangelis) estan clarament brodats, i potser han estat manllevats de llegendes anteriors per tal que el mite es conformés al que esperaven els fidels… I tot d’una aquest crit de dolor “Elí, Elí, lemà sabactani?” (Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?) L’ésser divinitzat torna a ser home, un home fràgil, atemorit, tremolós. Un home que dubta. Aquesta frase sona autèntica. No cal tenir fe, només cal ser de bona fe per constatar que no ha estat inventada, ni manllevada, ni adaptada, ni tan sols brodada. Per mi, els miracles no són res i les paràboles estan sobrevalorades. La grandesa del cristianisme és que venera un home feble, perseguit, torturat, que es va negar a lapidar la dona adúltera, que va fer elogi del samarità heretge i que no estava del tot segur de la misericòrdia del cel”.

Sí, té raó l’Adam, davant el dolor i la mort, l’autenticitat està garantida. Ara, superada la primera meitat del 2013, hi haconfiança molta gent angoixada, desorientada, que es troba davant d’un carreró sense sortida. Tots tenim molts motius per preguntar-nos massa sovint: Per què? Som com orfes, ens sentim abandonats i no sabem per què. Passem llista i no trobem cap motiu que justifiqui la situació en què ens trobem. Vivim en un país que no ho és, governats per uns polítics que no hi són, esclavitzats per unes estructures que no hi senten, ofegats per unes llosses que no són nostres. I cridem: Per què ens heu abandonat? Ens sentim febles i fracassats. No sabem on mirar, ni on són les referències per continuar el camí. Però, massa sovint ens oblidem de seguir llegint aquesta història…

Després d’aquell crit esfereïdor, un Déu que dubte de Déu, què succeeix?  quina és l’actitud immediata d’aquest home feble, perseguit i torturat? La confiança (“Pare, a les teves mans confio el meu esperit”). I on el porta la confiança? a la Resurrecció. Que n’és d’important la confiança! Sense confiança és impossible sortir-se’n. Cal recuperar la cultura de la confiança. És imprescindible tenir confiança. Confiar en nosaltres mateixos, poder confiar en mi, en tu, en nosaltres. Recuperar la confiança en les persones. Canviar la sospita i la malfiança prèvia, per la confiança. Sí, confiar en les persones, en el què som en el més profund de nosaltres mateixos. Confiança també en uns valors compartits, escrits en lletres d’or a l’ADN de cadascú. Confiança en que, tot i semblar que exhalem el darrer sospir, l’horitzó és ple de camins, de possibilitats, d’encreuaments, de noves vies que s’obriran i enlluernaran, especialment als mancats de confiança.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: