El llac


llacUn naixement gairebé ocult, un fil d’aigua, deus amagades. Encara no comença a caminar, rep copioses aportacions. Brolladors generosos, que el converteixen en el que és: un riu. Orgullós emprèn camí enllà. Llisca pel llom de la muntanya, cercant valls acollidores. Solca la terra amb la seva força, salta com un cavall encabritat. Pren poder. Cabalós i impetuós, es fa fort. Arrossega tot allò que troba al seu pas. Copioses pluges, aigües de la neu fosa, li procuren muscle, vivacitat, força i altivesa. Rogenc com un fangar, acull obert els patacs d’aigua i l’embranzida empeny troncs i pedres. I aigua i fang i força i vida, s’obren camí fent la llera cada cop més ampla, cada cop més imponent.

Però arriba un punt, on el riu, desorientat, sense saber gaire per què, troba la placidesa. Comença a romancejar, ara cap a la dreta, ara cap a l’esquerra, ara una mica amunt, ara una mica avall. Meandres plàcids que fan el camí llarg i el recorregut curt. I de sobte, la llera s’eixampla com volen donar vida a quelcom desconegut. Tota la força, tota la  vida i tot l’orgull es troben immersos en una superfície calma, on les ràfegues fortes de vent tot just aconsegueixen provocar un lleuger pessigolleig, aixecant petites crestes, aprenents d’onades. Desconcertat, el riu s’adona que ja no és el que era. Es neguiteja. Vol prendre embranzida per continuar la seva desbocada cursa. Rendit, exhaust, s’endormisca. En desvetllar-se l’embolcalla la suau escalfor del sol, mentre se sent bressolat per les muntanyes que l’envolten, com un nadó en braços de la mare.

Aprofita aquesta serenor. Pren alè. Troba’t a tu mateix. Resta ferm enmig de la natura que t’ha creat. Fes-te conscient de qui ets. On anaves tan esverat? Retroba la calma del si de la mare que et va donar la vida. Gaudeix del sol, del vent suau, del verd que t’encercla. Dona’t. Deixa que altres éssers gaudeixin de la teva capacitat d’assedegar-los. Ets un riu que has descobert el sentit de la teva existència. Viu plenament el què ets: un llac.

Més enllà del llac, el riu continua la seva cursa frenètica, amb força renovada. Els saltants d’aigua són encara més alts, més espectaculars. La seva força incalculable, esbatana les pedres i modifica el paisatge. Transforma el que troba al seu pas. Però mentre, el llac fa de llac sense sentir-se riu, desmemoriat del seu passat i ignorant del seu esdevenidor.

bon estiu

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s