Al segle passat era costum enviar una postal als amics i familiars des del lloc de vacances. De fet, un no pot evitar mantenir els hàbits propis del segle que l’ha vist néixer. Preneu aquest ‘post’ com la meva postal d’enguany.
Al Port de la Selva
Llum. Amplitud i generositat. Obertura. Reflexió, creació i pensament. Art, cultura i país. Contrast i contradicció. Descans, activitat i serenor. Nit i dia. Inici i fi. Rocam, muntanya feréstega. Verd. Blanc. Blau marí, blau cel, blau brillant, blau grisós. Cel i mar. Roques i sorra. Remor d’onades. Placidesa d’un mar estàtic i bravura salvatge d’una natura encabritada. Història i modernitat.
Senders i caminades. Mar obert per navegar i cales protegides per recalar-hi. Matinades i capvespres. So suau d’unes campanes que marquen hores que no tenen pressa. Música de la natura i pensament del paisatge. Anar, venir i romandre-hi. Sol. Vent, suau i desbocat que purifica l’aire i renova la lluminositat. Carrerons i racons. Singularitat. Llogarets
entranyables, secrets de l’esperit. Gegants, capgrossos i festa. Barques i barquetes. La processó ritual de cada tarda, les barques pesqueres retornant a port.
Inici del camí de Sant Jaume, Sant Pere de Rodes, Cap de Creus. Cala Fornells, platja de la Tamariua, platja del Pas, Platja del Port de la Vall, platja de les Clisques, Platja d’en Balleu, Platja del Bell Repós, … Selva de Mar. La Vall de Santa Creu. Camins, pols, aigua, brogit i solitud. Silenci i xivarri. Música, ball, esbarjo.
Petit racó, d’un país petit. Racó on l’esperit reposa, el pensament troba estímul a la creativitat i el cos es deixa acaronar per la natura.
