La força de la solidaritat


solidaritat_0Solidaritat i força. Dues paraules que poden anar juntes del bracet o també poden estar contraposades. En tenim un exemple aquestes setmanes a les Illes Balears. Certament el que allà està succeint pot considerar-se un veritable terratrèmol. Per a mi, en canvi, és molt més que això. És una llavor, potser petita com totes les llavors, que fruitarà i ens marcarà el camí per encarar el que se’ns està venint a sobre.

Ja ser que el caràcter illenc propicia aquest sentiment de pinya que veiem en la situació generada a “ses illes”. Mestres, pares, societat civil, associacions, … tots fent pinya per defensar amb dents i ungles allò que és seu des de segles i ara una majoria ideològica creu que pot anorrear sense despentinar-se. Que en són d’arrogants!  Sí, el fet insular ajuda a fer pinya, però aquest mateix sentiment de pertinença existeix a d’altres indrets. Illes culturals, lingüístiques; fortament cohesionades. Obertes i tancades al mateix temps. Capaces de construir ponts i alhora de preservar la seva essència.

La força de la solidaritat i alhora, la solidaritat que s’enfronta a la força d’unes mal enteses majories absolutes, que pretenen imposar una ideologia colonial, conqueridora i devastadora de tot allò que no és la seva pàtria. La solidaritat que s’enfronta a la força dels qui creuen que els números i la força poden imposar-se als sentiments i a la voluntat. Que en són de superbs!

Si em situo a dia d’avui, darrera jornada d’un setembre xafogós de 2013, aquí a Catalunya s’ha parlat molt d’una tercera via que, presumiblement seria acceptada per una àmplia majoria. Però quan la resposta immediata a aquesta alternativa és el pacte per endurir encara més una llei que imposi la llengua castellana sobre totes les altres que, al menys fins ara, consideràvem també espanyoles. Quan l’única resposta continua sent el cop de porta en clau de prepotència i desolidaritat menyspreu, no hi ha tercera via que valgui. És més, de què serveix proposar des d’aquí una tercera via. Són ells que l’han de plantejar, no perdem més el temps. Però, ells només en coneixen una de via, la seva, aquella que passa sempre pel centre de l’estat i negant l’evidència de que, hores d’ara, és una via morta.

Què passarà doncs quan la imposició pretengui ser una realitat? Quina serà la reacció en el sí de tots aquells pobles que tenim i estimem una llengua que no és la castellana? Què passarà a Catalunya, al País Bacs, fins i tot a Galícia? Mirem cap a les illes. Els mestres sols no poden suportar un setge tant ferotge. La societat, comptant amb la solidaritat de tothom, sí que pot. La solidaritat social és una força molt més potent que tots els atacs de tots aquests guerrers de la recentrelització, que només defensen uns interessos.

Tot arribarà… De moment, mirem a “ses illes” amb admiració, mentre no traiem la mà de l’arada, no sigui que el solc se’ns torci. Mirem endavant. Construïm el futur que res ni ningú ens pot prendre. Com diuen els cartells de solidaritat amb les Balears: “pels meus fills, pels meus pares, pels meus germans, pels meus veïns, pels meus amics, pel meu poble, per la meva cultura, per la meva llengua, pel meu passat i sobretot pel nostre futur”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s