Un entorn amable


romaníLa Tana sempre repetia que ella necessitava viure en un entorn amable … Però, en dir-ho feia sempre un posat tot estrany, com de dubte, com d’incertesa. Els seus amics, especialment en Fred, li havien preguntat més d’una vegada, què volia dir amb això, a què responien aquestes ànsies de viure en un entorn amable. Ella, la Tana, amb la veu insegura dibuixava paratges ben bonics, que, si un si fixava, podia veure’ls dibuixats al fons dels seus pensaments. Sempre, però, acabava amb la mateixa frase: “no sé, un lloc on m’hi trobi bé”

Amb els anys, la Tana, va esdevenir menys fantasiosa i un xic més … realista? No va perdre, però, les ànsies de viure en un entorn amable, quan descrivia el seu significat, els llocs que es dibuixaven a la seva imaginació, eren cada cop més … reals. Tant és així que va començar a girar amunt i avall. Se’n va anar a viure aquí i allà. Va visitar la seca, la meca i la vall d’Andorra. Va canviar de lloc, va canviar de feina, va canviar fins i tot d’amics, va canviar … tot allò que podia canviar. Sempre a la recerca de poder viure en un entorn amable.

Escrivia a en Fred, el seu amic de sempre. Ara des d’una gran ciutat industrial, més tard des d’un idíl·lic poblet de muntanya, després des dels penyasegats agrestes d’una costa solitària, … Acompanyava els seus correus, de les imatges més boniques que era capaç d’aconseguir. “Avui m’he trobat amb un esquirol, tot passejant pel bosc. Era un animaló molt simpàtic. Crec que s’ha espantat en veure’m”. “Ahir, voltant per un jardí magnífic, vaig topar amb un arbre enorme. Alt, majestuós i amb un tronc que no podien abastar ni tres persones plegades, que bonic!”. “Aquesta tarda, he passat una bona estona contemplant el mar, he pensat amb tu, he pensat amb vosaltres, amics meus. Imaginava què estàveu fent, on éreu, de què parlàveu”.

Una tardor, en Fred va deixar de rebre correus de la Tana. De moment no en va fer gaire cas, perquè … ves a saber on para i què fa. Poc a poc, una veueta l’incitava a escriure-li. Ell s’hi resistia. Però, finalment un vespre, es va decidir. Va engegar l’ordinador i va començar a escriure: “Hola Tana … “

En Fred va sopar, es va posar el pijama i se’n va anar a dormir. Es regirava, donant voltes pel llit, sense aconseguir dormir. Va mirar el despertador i va pensar: “Òndia, ja són les tres”. De sobte, sent al mòbil, aquell so característic. M’ha arribat unplanta correu. A aquestes hores? S’alça, pren el mòbil. És la Tana. Llegeix amb fruïció.

“Benvolgut Fred. He errat el camí. Ara que he voltat molt i sóc lluny, m’he adonat que l’entorn amable sou vosaltres. Viure en un entorn amable, no és quelcom que es troba fora de mi, sinó dins meu. Viure en un entorn amable, és viure envoltada de gent que estimes i que t’estimen. Viure en un entorn amable, és poder donar i rebre, compartir, acompanyar i sentir-se acompanyada. Viure en un entorn amable és una cosa que puc fer a qualsevol lloc i en qualsevol moment, si dins del meu cor hi ha la serenor, la pau, l’amor per tots els que m’envolten. Per viure en un entorn amable, no cal moure’s de lloc. La setmana que ve, ens veurem. Me’n torno a viure a la nostra ciutat de sempre, plena de gratacels, tràfic, fum i soroll. Plena d’amics, on poder viure en un entorn amable. Un petó. Tana”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s