El cartell de Fires


cartellA Girona estem de Fires! D’aquí a un parell de dies serà Sant Narcís. De moment, res a veure amb la tradició de fred rigorós que acompanyava aquestes dates, quan els meus amics eren infants i anaven a Fires amb guants i bufanda.  Ja fa uns anys que s’hi pot anar gairebé en màniga curta i menjar-se les castanyes al sol. Ai, el canvi climàtic!. Caldrà inventar, si algú no ha fet ja, un gelat de castanyes.

Fa un parell de setmanes vaig proposar als meus alumnes, a través del blog Empresa i Màrqueting, fer una valoració, des del punt de vista de la comunicació publicitària, del cartell de Fires de Girona 2013. Val a dir, que la participació no va ser gaire lluïda. Ho havia d’haver previst: la joventut, el fet que molts d’ells no han nascut ni viscut mai a la ciutat de Girona, la desconeixença de la història local, … Bé, tot plegat, ha posat de manifest la manca de coneixement del patró de  la ciutat. En part, és comprensible tractant-se d’una llegenda, ja que Sant Narcís, Bisbe, va viure a Jerusalem  els segles III i IV de la nostra era. És evident que en aquella època ni existia la ciutat de Girona, ni molt menys les atraccions de fira. A l’Edat Mitjana, eren relativament freqüents els anomenats desdoblaments, és a dir, a partir de la història, els fets i la personalitat d’una persona real, venerada per l’Església com a Sant, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s’adaptaven llegendes i tradicions locals. És a partir dels segles IX i X que Sant Narcís comença a ser venerat a la ciutat de Girona. Tampoc llavors les atraccions de fires devien ser massa conegudes.

No m’imagino però, tot un Sant d’aquella època, i a més Bisbe, pujant als cavallets, a la sínia, a les muntanyes russes o alNarcis_xilo_1 “ratón vacilón”. La distància entre classes, la separació entre la noblesa i el poble era insalvable. Des que vaig conèixer el cartell de Fires d’aquest any, hi he pensat més d’un cop. Per a mi, representa la democratització del poder, la simbiosi necessària entre qui representa algun tipus de poder i la ciutadania. Allò, que més d’un cop, he anomenat el lideratge col·lectiu. El cartell, potser vol comunicar-nos també, un cert retret cap aquells que encara ara, exerceixen el seu poder, la seva saviesa, el seu art darrera d’una taula de despatx, tancats al seu estudi, amagats sota muntanyes de llibres o … darrera una pantalla de plasma. Sí, estic convençut que un veritable sant del segle XXI, un savi de debò, un governant que s’ho valgui, un artista creatiu, l’hem de poder trobar pujant i baixant, al ritme d’un cavallet de fira, envoltat dels seus amics. I és que, per exercir bé un lideratge, avui en dia, cal empolsinar-se les sabates passejant per la fira, impregnar les narius d’aquells olors i omplir-se les orelles de la música menys culta que es pugui imaginar. I fins i tot, fer un tomb per barraques.

Bones Fires a tothom!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s