Anys enrere impartia una matèria anomenada “Activitats de venda”. Quan arribava l’hora de treballar sobre els atributs del producte, portava alguns estris a classe per fer-ne una pràctica amb els alumnes. Una d’aquestes andròmines que no podia faltar a la cita era un penjador. Sí, allò que tenim penjat a l’armari, per endreçar-hi la roba sense que se’ns arrugui. Mai m’hauria pensat la quantitat d’atributs diferents que es poden atribuir a aquesta senzilla eina quotidiana.
Deixem de banda els penjadors de paret i d’altres modalitats i centrem-nos només en els típics penjadors que se’ns presenten alineats i estibats a l’armari, tots ells penjats d’una barra cilíndrica. D’aquests, n’hi ha de fusta, de plàstic, de filferro, de metacrilat, … També n’hi ha amb barra travessera i sense. Alguns tenen unes osques que resulten adients per penjar-hi faldilles, samarretes i altres peces de roba que disposen d’unes tiretes per a l’ocasió. N’hi ha amb pinces i sense. Aquells que són de plàstic, poden ser ben estrets o prendre amplada a l’alçada de les espatlles per permetre l’adequada conservació d’americanes i altres tipus de jaquetes. Fins i tot algunes porten adherides unes tiretes de feltre, que serveix d’element antilliscant i evita la caiguda de la peça de roba. No cal dir que també n’hi ha de tots colors, seriosos o més divertits i fins i tot, alguns estan decorats amb motius infantils. Renoi, quina sort que n’hi ha per a tots els gustos i necessitats!
Ja ho veieu, un estri senzill, que presenta una gran diversitat d’opcions. Quina diversitat doncs cal esperar d’elements més complexos? Quina diversitat de plantes, de flors, d’arbres, de vegetacions diverses. Quina varietat d’animalons, dels més grossos als més petits, dels més mansos als més ferotges. I quina diversitat en els éssers humans! I en el pobles, en les comunitats, en els grups socials. La diversitat forma part de l’ADN de la humanitat. La llibertat intrínseca a la natura, provoca una extraordinària i rica diversitat. Quina sort que som tan diversos! Però es 
tracta sempre d’una diversitat que no empeny a la dispersió, sinó a la unitat. També aquesta, la unitat, forma part de l’ADN de la natura. La dispersió ens porta a la infelicitat, mentre que la unitat ens apropa a la felicitat. Però compte que, la unitat sense la diversitat, ens porta a l’infern de l’enfrontament.
Voler reduir o fins i tot, eliminar les diversitats, és la més greu errada de la humanitat. És un corrent d’opinió, una forma d’actuar, una ideologia absolutament contrària a la recerca del bé comú. Treballo en un centre docent on hi convivim un centenar de professionals, personal d’administració i serveis i un miler d’alumnes d’una gran varietat de països d’origen. No és sempre fàcil conviure amb les diversitats. Ho sé. És més còmode unificar. Però tot allò que és còmode acaba resultant una mala opció. Cada cop estic més convençut de que el gran repte d’aquest segle XXI per a la humanitat és justament aquest: trobar camins on les diversitats són capaces de donar tot allò que cadascuna és capaç d’aportar, per construir junts el camí de la fraternitat, que és l’únic que porta a la unitat.
Prop de l'Onyar 