Silenci: acció!

Modernitat. Sons constants. Alarmes, avisos, cites, missatges, … tot fa soroll. Ciutat, cotxes, mercat, crits. Cops, màquines, sirenes, xiulets, … Paraules, paraules, moltes paraules. Massa paraules. Imatges, soroll visual. Pantalles, pantalletes, miralls i aparadors. Hem construït una societat farcida de soroll. Tenim por del silenci? Què ens diu el silenci? Que potser tenim por de no entendre què ens diu el silenci?

Moviment. Acció. Competició. Qui no va endavant, va endarrere. Rapidesa, agilitat, driblin. Anar amunt i avall, cap al nord o cap al sud, d’est a oest. No parar mai. No estar-se quiets. Fer fressa. No remor, fressa! Quanta més millor. Xerinola,  megawatts de potència acústica, millor que un fil de música. No sóc un fanàtic de la quietud, però defujo l’activisme. Prefereixo l’acció reflexiva. L’acció després del silenci.

Necessito espais de silenci. Interior i exterior. Sense silenci, l’acció se’m converteix en rutina o en neguit. Costa molt trobar breus espais de silenci diaris, enmig del brogit que ho embolcalla tot. Pinto de blanc el silenci, perquè és el que em permet dibuixar les meves accions. No estimo el silenci de la buidor, sinó el silenci de la música. Quan el silenci és imposat, em parla de repressió.  El silenci em permet escoltar i escoltar-me, em permet trobar i trobar-me. Quan el silenci pren el perfum de l’amor de qui escolta, llavors esdevé silenci que parla, que em parla.

Us deixo doncs, callant per compartir amb tots vosaltres el vídeo de l’acte que va tenir lloc el 24 d’octubre passat, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, en el marc del cicle “Diàlegs de Pedralbes” i en el que van participar el Pablo d’Ors i el meu bon amic, Cinto Busquet. El títol d’aquest acte: “El silenci en temps hipermoderns”

“El silenci en temps hipermoderns”, amb Pablo d’Ors i Cinto Busquet from Fragmenta Editorial on Vimeo.