El viatge


OLYMPUS DIGITAL CAMERADes del seient d’un tren d’alta velocitat, absort en el paisatge que fuig davant meu. El tel del vidre, provoca una gairebé imperceptible barrera, que allunya la ventolera exterior de la placidesa interior. Paisatges coneguts que entren fugaçment a la retina, incapaç de copsar en profunditat les imatges que, immòbils, corren i desapareixen. Verds, grisos, blaus; foscos i clars, llums i ombres, tot passa davant meu com en un intent inútil d’accelerar el temps. Instants que semblen perdre’s un darrere l’altre. Flashos fugissers de sòlids i petris bocins de món, on hi habiten proïsmes. Vides profundament arrelades en el seu món, que ara semblen desaparèixer abans d’arribar.

Viatge cap a on? Viatge amb qui? Viatge per a què?  Viatges externs i d’altres d’interns. Geografia interior que acompanya tots els viatges de la vida. Grans recorreguts i imperceptibles moviments. Profundes davallades i cims indescriptibles. Serenor de la plana. Camí feixuc de l’hivern cru. Barcarola suau que acarona la primavera. Grans viatges i petits desplaçaments. Paisatges interiors que creen paisatges nous que s’impregnen a la retina, de sobte, de forma imprevisible. Paisatges davant meu, que provoquen viatges de l’ànima, ara cap aquí, després cap allà.

Sempre en viatge. Estabilitat en moviment, cap a una destinació poc coneguda. Viatge quotidià, vers una aventuraViatge_2 permanent que mena cap aquella monotonia, que recorda el suau sotragueig d’aquest tren que em porta veloçment cap un lloc sense importància. A prop i alhora ben lluny, perquè el viatge continua, mentre les imatges i les vides segueixin passant davant meu. Racons foscos i inesperats que de sobte, il·luminen aquells indrets més transitats, que pensava tan coneguts. Inconsciència que puntualment focalitza aquells revolts poc sovintejats que ara semblen tan propers com la llar de foc que em dóna caliu els capvespres freds d’un hivern cru.

Viatge vital. La vida en viatge. Viatge dins i fora. Viatge per trobar i per trobar-se. Viatge d’intercanvi. Donar i rebre. Anar i tornar. Viatge per enriquir-se i alhora per empobrir-se. Vertigen d’un moviment que provoca la immobilitat del remolí que gira i gira. Brisa suau de l’airet temperat que colra el rostre, mentre el temps amb la seva cadència inalterable, permet gaudir de l’instant que vol fugir sense deixar-se viure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s