2014: és l’hora de …


2014Sempre que, com ara, ens trobem a les acaballes d’un any, s’acostuma a fer balanç del que ens ha ofert el moribund. Al marge que no estic segur que el 2013 es mereixi cap balanç, tampoc tinc la intenció de pujar-me al carro dels resums. Mirar enrere convé fer-ho amb molta moderació.  Crec que és convenient actuar de forma similar a com ho fem en conduir un vehicle. Donem llambregades enrere, usant el retrovisor, sense deixar d’anar endavant. Les mirades fugisseres cap al passat , només ens serveixen per situar-nos millor en el present i, sobretot, per encarar el futur.

D’altres, s’apunten més fàcilment a parlar del futur, obviant el passat i menystenint el present. Trobareu, ben segur, pàgines plenes de bons desitjos, bones intencions. El simple enunciat de sublims anhels de futur, sense cap arrelament, em semblen més elucubracions de somiatruites, que no pas un programa d’actuacions generadores d’esperança. Crec fermament, que cal emplenar el nostra avui de confiança, d’esperança i d’il·lusió, per poder construir un futur millor, però no crec en “brindis al sol” sense cap referència al passat, que ens ha portat a un avui concret i palpable.

Des d’aquesta òptica doncs, m’atreveixo a fer ja del 2014 el nostre present i dir-vos en aquest darrer article de l’any el que penso d’aquest nostre present. I crec que …

  • És l’hora de construir. No pas cases, pisos i locals, sinó convivència.
  • És l’hora de l’esforç. No d’un esforç balder i estèril, sinó de l’esforç col·lectiu que mena al futur.
  • És l’hora del coratge. No d’una valentia caduca, sinó del valor de dialogar sobre el què som.
  • És l’hora del dubte. No de la poruga indecisió, sinó del dubte que obra les portes de bat a bat.
  • És l’hora de compartir. No d’una beneficència mal entesa, sinó d’apostar per una cultura del donar, que substitueixi la del tenir, tan farcida d’infelicitat.
  • És l’hora de resoldre. No de sentències autoritàries, sinó de cercar junts, amb coratge, solucions que presentpermetin la convivència, sense renúncies d’identitat, cultura, llengua, …
  • És l’hora de la generositat. No de donar des de la superioritat, sinó de saber-nos posar en el lloc de l’altre, per comprendre’l profundament.
  • És l’hora de l’ara i aquí. No d’aventures indefinides, sinó d’arrelar-nos en el nostre present i en el nostre espai, per construir junts el país que volem.
  • És l’hora del sacrifici. No del martiri heroic, sinó del sacrifici col·lectiu que pot posar en joc la nostra comoditat personal, per poder encarar amb dignitat un demà millor.
  • És l’hora del diàleg. No de la xerrameca interessada, sinó de l’intercanvi sincer, transparent i honest a 360º, sense exclusions.

Que tinguem tots i totes, un present 2014, farcit de felicitat. És aquest el meu desig ben sincer.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s