Des del seient d’un tren d’alta velocitat, absort en el paisatge que fuig davant meu. El tel del vidre, provoca una gairebé imperceptible barrera, que allunya la ventolera exterior de la placidesa interior. Paisatges coneguts que entren fugaçment a la retina, incapaç de copsar en profunditat les imatges que, immòbils, corren i desapareixen. Verds, grisos,…

Continua llegint