Relacions


relacionsDes que una vegada vaig passar una bona estona contemplant com un pescador del Port de la Selva tenia cura de les xarxes, a vegades m’imagino el món com una gran xarxa de relacions. No com una cadena on les baules que la formen no tenen ningú al davant, sinó ben bé com una gran xarxa. Nusos i fils. Quan un fil es trenca cal tornar-lo a relligar, o la xarxa deixarà de ser-ho. No farà bé la seva funció. Esdevindrà inútil i estèril.

Contemplant el cos humà, se’m fa molt evident que hem estat creats com sers relacionals, pensats i dissenyats per a la relació. Dues orelles per escoltar, només una boca per parlar. Dos braços que poden abraçar, pell sensible que pot acaronar, mans que permeten enllaçar. Dues cames per anar a trobar. Un cos que pot estimar. Dos ulls, finestres obertes a l’altre. Tot molt ben pensat per a poder formar part d’una gran família: la humanitat. Tot dissenyat per poder-nos sentir protagonistes de la nostra pròpia vida i també de la dels altres. Meticulosament preparats per a relacionar-nos.

La nostra ment, el nostre pensament pot recloure’ns en nosaltres mateixos. El nostre cos però, ens empeny sempre a la trobada amb els altres, al lligam. El nostre cor, ens impulsa a estimar, a cercar amics, a crear relacions, a intercanviar, a compartir. La capacitat lògica de que estem dotats ens porta a treballar en equip, a cercar la col·laboració, la cooperació, la fraternitat. No sabem perquè, però ens trobem bé en comunitat. Espontàniament ens sentim més segurs quan estem envoltats de la nostra família, dels nostres amics, de la nostra gent. Organitzem la nostra convivència en barris, pobles ciutats, clans, tribus, països, nacions, …

La llibertat humana és tan gran que permet però que una persona prengui l’opció de romandre sol. I també ell pot ser feliç si encerta a trobar el camí de la relació. Sí, també en aquest cas. La relació amb ell mateix, amb la seva consciència, amb el seu esperit. La relació amb aquell pou profund que sembla habita dins nostre i que resulta ser una font inabastable de riquesa interior.

L’economia, la política, les finances, el comerç, la família, l’empresa. Els països, els pobles, les nacions. El món sencer funciona a base de relacions. Sense les relacions no hi ha comerç, no hi ha política, no hi ha res. Relacions que requereixen confiança, lleialtat, transparència, bona voluntat. Relacions que inclouen la igualtat i la llibertat,cireres si estan basades en la fraternitat.

El cos humà traspua un llenguatge per ell mateix. Possiblement el més sincer. Però el nostre dissenyador no s’ha oblidat d’un element essencial: el llenguatge. Les llengües ens donen unes possibilitats de comunicació vetades a d’altres éssers vius. Es podria pensar que una única llengua faria més fàcil les relacions. Multiplicitat de llengües és el que aquest gran enginyer de la humanitat ha ideat. Per què? Cadascú estima la seva, sovint fins a formar part de la seva pròpia identitat. Però també aquí se’ns vol “obligar” a fer un extraordinari exercici de relació. Saber-nos posar en el lloc de l’altre. Fer un esforç per entendre que som diferents i iguals alhora. La relació és connatural al ésser humà, però cal guanyar-se-la. Vull respecte per la meva llengua, perquè respecto també les altres. És així com es creen i s’alimenten les bones relacions, amb un exercici constant de comprensió, de tolerància i d’interès per la manera de ser de l’altre, per la seva llengua, per la seva cultura. Al cap i a la fi, tots som nusos, diversos sí, però formant part d’una mateixa xarxa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s