En record de l’amic, Jordi Vilamitjana
Jordi, amic. Has vist els carrerons del barri vell? Com n’estan de farcits de flors! Tantes flors, totes diverses, esplendents. Flors blanques, vermelles, grogues, … Flors que sota les seves meravelloses coloraines, amaguen una tristor fonda. Fins i tot, de matinada destil·len llàgrimes, d’amagat.
Jordi, amic. Com en serà de curt aquest estiu, quan la ràpida lentitud de les jornades, ponguin el sol rere teranyines vermelloses. Un sol que cercarà sense treva, fins que cansat i trist, claudicarà davant la negra nit.
Jordi, amic. Saps que vindrà la tardor? Una tardor aspra. Glopades ventoses colpejaran amb fúria les fulles dels arbres de la devesa. Fulles que voleiaran com indignades, no sabent on reposar, fins acabar, vençudes, al terra fred i erm.
Jordi, amic. I que en serà de fred aquest hivern a l’Institut!. Sense el teu barret que ens aixoplugui de la gelor crua d’un hivern desolat i enfurismat per tanta mancança. I glaçarà al pati, a les aules i als cors.
Jordi, amic. Llegirem i llegirem, tractant de copsar el sentit final d’una lluita reivindicativa, embolcallada de profunda espiritualitat. Ens embadalirem davant el text cada cop més tèrbol, mentre cerquem la vida que encara desprenen les lletres.
Jordi, amic. Saps? A la terra s’ha perdut un home i els cels han guanyat un esperit gran i generós. Els homes cecs, es desesperen cercant l’home. Ceguesa que ens impedeix veure’l allà on és.
Jordi, amic. No t’ho perdis! Avui la bruixa ha tret el nas, òrfena. El dimoni, astorat, voltava per Santa Eugènia cercant els mil i pico. Comptava i recomptava. I sempre n’hi mancaven. Se l’ha vist plorar.
Jordi, amic. Gràcies …
Prop de l'Onyar 
Una resposta a “Jordi, amic”
Paraules entranyables d’amistat que em recorden que també el Fill de Déu va plorar per un seu amic. Francesc, m’uneixo al record del teu amic que serà com la rosada al matí, senzilla i extremament beneficiosa.