Ai! Europa

Possiblement la proximitat de les eleccions europees em fan pensar més que de costum en aquesta nostra Europa. La irrupció dels diferents candidats a les pantalles, als carrers i a tots els mitjans, ho fa encara més present. Sempre he pensat que això d’Europa és un gran invent … encara per descobrir.

Considero que Europa en aquests moments d’unió en té gairebé només el nom. Més aviat es tracta d’una suma d’estats. Bé, de fet, potser no és del tot una suma, sinó una complicada operació financera d’interessos, sovint inconfessables. Cada estat tracta de salvar els seus mobles el millor possible. Tot té una base fonamentada exclusivament en l’economia i les finances. Acords sense ànima, tractats sense cor. Política de despatxos, directives de compromís, nocturnitat i a vegades, fins i tot, traïdoria. Prioritats que responen als grups de pressió i que salven sempre els beneficis, socialitzant les pèrdues.

Una Europa dels Estats i de les grans corporacions econòmiques i financeres que, a mi personalment, amb fa més por que gràcia. Una mal anomenada unió que, sense ànima, esdevé una màquina destructora de tot el que sigui, per salvar uns interessos ben determinats i concrets. Aquesta no és l’Europa que vull! Crec que no és l’Europa que volem la majoria d’europeus. Segur que hi ha una altra Europa per descobrir.

En realitat, les arrels culturals que uneixen els pobles d’Europa, poden ser lligams més forts que els que pot suposar el Banc Central Europeu. Només cal apostar per una política lliure de lligams amb els poders econòmics i dotada de l’ànima que amari el continent de fraternitat. Una Europa unida i diversa. Una Europa dels ciutadans, de les persones, dels pobles i no dels estats que imposen i protegeixen aferrissadament un suposat poder que els atorga privilegis caducs i efímers.

M’agradaria que Europa fos una veritable unió de pobles lliures. Cadascú amb la seva llengua, les seves tradicions, els seus costums, la seva cultura, la seva manera de veure el món, la seva idiosincràsia. Pobles que lliurement comparteixen el que són amb els altres pobles germans. Ciutadans orgullosos de pertànyer a un espai cultural, polític i econòmic compartit, on tothom hi té cabuda. Una Europa on les persones compten més que els euros, les famílies més que les finances, la cultura més que la prima de risc, la solidaritat més que  la fiscalitat. Una Europa on la participació és la norma, la consulta als ciutadans un costum, els resultats electorals un compromís. Una Europa dotada d’una política lliure de lligams gens clars, lliure de l’esclavatge dels mercats, lliure per poder aplicar amb tota la seva profunditat els tres eixos bàsics de la democràcia: igualtat, llibertat i fraternitat.