Hi ha molts Sants


BombetaSegurament hi ha moltes persones santes al món, però no és d’això del que vull parlar-vos avui. Em refereixo al barri de Sants de Barcelona que ha estat notícia darrerament per tot l’enrenou de Can Vies. Però, de fet, tampoc és ben bé de Can Vies que us voldria parlar. D’aquest tema ja se n’ha parlat molt i se’n continuarà parlant, n’estic segur. Personalment no tinc el coneixement suficient per dir-hi gaire res. D’altra banda, seria fàcil – tot i que massa atrevit –  valorar una situació des d’una distància de cent quilòmetres.

Per raons familiars conec una mica el barri de Sants. Un barri amb identitat pròpia, on encara hi perdura un cert aire de “poble”, on la gent de temps ençà “anava a Barcelona” quan s’havia de desplaçar al centre de la ciutat. Gent treballadora, fortament arrelada al barri, que en una època girava força al voltant del conjunt fabril tèxtil de la “España Industrial”. Un barri, de fet, com tants d’altres n’hi ha per les nostres ciutats i viles. Per això, en part, dic que hi ha molts Sants.

Però, de fet, també hi ha molts Sants, perquè situacions com les que s’han produït en aquest barri, estic convençut es reproduiran amb força. No em refereixo al fet concret, sinó a l’esperit que hi ha al darrera de la situació. En va ser un preludi el 15M, amb les acampades dels anomenats indignats. En certa manera, n’hem tingut un altre tast el 25M, amb els resultats de les eleccions europees. Davant de tots aquests fets, un té la sensació que la nostra societat està apunt de parir alguna cosa. Potser encara no s’ha complert el temps, potser no sap com posar al món un nou model de convivència, potser els uns empenyen avall, mentre altres encara estiren amunt. El fet és que les contraccions i els dolors de part són més que evidents.

El desencís conviu amb la il·lusió, mentre la ràbia s’ofega en la impotència i el compromís va prenent el relleu a la migdiada. Els temps ens empenyen a la xarxa, la informació omple fins a vessar les nostres neurones, allò impossible i allò real ens obren camins cap allò possible, la globalitat ens permet actuar localment de forma més incisiva. La gent que se sap protagonista de la història, de la seva pròpia història. Les persones i els pobles que exigeixen el dret legítim de conduir els seus destins.

Sí, uns destins fins ara dipositats a les mans d’uns representants legítims que ho deixen de ser quan s’embruten les mans d’interessos personals i el cap d’ànsies de poder. Destins segrestats pels mercats, que en realitat vol dir per persones que només comandament2busquen el seu benefici, encara que es pagui amb el patiment dels altres. Ponts de confiança ensorrats, perquè la maquinària dels partits polítics “tradicionals” només és capaç de fabricar resultats electorals suficients per mantenir les quotes de poder dels de sempre, oblidant les necessitats de la majoria. Llunyania cada cop més palesa entre qui ha estat escollit per servir i qui  ha vist malmesa la seva confiança.

Tot plegat un bon enrenou. Un difícil embaràs, una turmentada gestació que espera fruitar noves formes de representació política, nous paradigmes de convivència, nous espais de participació, noves persones en qui poder confiar. Mans netes, cor transparent, ment oberta i esperit de servei. Lideratge col·lectiu, solucions compartides, recerca del bé comú, prioritat pels més febles, recolzament a qui més ho necessita, creació en benefici de tots, … Tot això, si l’autoritat ho permet, és clar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s