La força de la immersió


InmersionEn ple mes de juliol, trobant-me encara en frenètica activitat, tant professional com personal, he ensopegat amb un parèntesi d’unes quantes hores. Per una d’aquelles casualitats de la vida m’he trobat submergit durant un breu espai de temps, en un lloc, en un ambient on tot respirava vacances. L’indret, la gent, el ritme vital, tot traspuava descans, oci, relaxació. He hagut de superar un primer impacte, durant el que m’he sentit com un habitant d’un altre planeta que, de sobte, aterra en un lloc on els autòctons es comporten de forma estranya. Poc a poc m’he anat introduint en l’ambient. L’aire que m’entrava per els narius, el sol que m’acaronava la pell, els sons que m’envaïen les oïdes, anava desestructurant el meu univers neguitós. Al cap de poques hores estava ben convençut que també jo estava de vacances.

Aquesta anècdota m’ha fet pensar en el valor incalculable de la convivència. La potència d’una immersió en un determinat tipus de convivència. De fet, és un principi prou elemental: quan et fiques a l’aigua, en surts ben moll. És força lògic doncs, que ens encomanem d’allò que l’entorn ens transmet. La nostra naturalesa relacional, els nostres sentits, la nostra capacitat d’observació, … tot són elements que ens obren a l’exterior i ens permeten copsar i incorporar – d’una manera o altra – allò que ens envolta. Tenim influència sobre el nostre entorn i alhora en rebem la seva influència.

Tot i que malauradament s’està qüestionant, i fins i tot atacant, és un fet constatable que la immersió lingüística a Catalunya provoca un millor i més ràpid aprenentatge de la llengua, evitant la formació de guetos lingüístics i afavorint una més gran cohesió social. Una persona vinguda de fora, trobant-se immersa en el sí d’una comunitat que l’acull i l’incorpora, també a través de la llengua, intenta submergir-la en la realitat social on es troba i tracta d’integrar-la amb la màxima celeritat possible.

Si és cert que ens encomanem ràpidament de l’entorn en el que ens trobem – i jo crec que sí – llavors em plantejo quèimmersio_2 passaria si fóssim capaços de crear i mantenir petites o grans cèl·lules de convivència on s’hi respirés tot allò que constitueix un espai relacional de qualitat. L’amor, la fraternitat, la solidaritat, l’ajut mutu, la comprensió, el diàleg, … Us imagineu què passaria si, de sobte, un habitant d’un altre planeta (o d’aquest) es trobés de cop immers en un ambient així? Us imagineu si això s’anés estenent, com una taca d’oli? Us imagineu que això fos una realitat a les famílies, als barris, als llocs de treball, als ajuntaments, als sindicats, a les empreses, als jutjats, al Parlament, als organismes internacionals, …? En quin món podríem viure? De qui depèn la promoció d’un model social d’aquesta mena?

Massa preguntes per a un final d’estiu? Poques qüestions per a un tema massa seriós? El micròfon resta sempre obert…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: