Mirades

Conec joves cansats. També conec ancians d’una vitalitat envejable. Conec joves de gran vitalitat i persones grans cansades. A vegades hi ha explicacions biològiques més o menys convincents que ho justifiquen. D’altres no. Molt sovint, tot depèn de la mirada. Cap a on dirigeix la mirada la persona. Quin és el seu enfocament vital.

Hi ha mirades que maten, diuen. Hi ha mirades dolces. amoroses, que acaronen. Hi ha mirades perdudes. Mirades transparents i opaques. N’hi ha de dures i de fredes. També hi ha mirades inexpressives i d’altres que ho diuen tot. Hi ha qui mira sense veure-hi. N’hi ha que no els veu ningú. N’hi ha que hi veuen, però no miren. N’hi ha que no hi veuen.

La mirada, font de sentiments, de comunicació i de vida. Hi ha qui parla sense mirar amb qui. Hi ha qui mira sense parlar. Hi ha mirades que desafien. N’hi ha de misericordioses. Hi ha mirades humides i seques. Hi ha mirades netes. Hi ha mirades de veritat i d’engany. Mirades amb espurnes i d’altres amb cendres. Hi ha qui se li encenen els ulls i també aquells a qui se’ls hi apaguen. Hi ha buidor i plenitud en la mirada. Hi ha qui mira als ulls i també qui esquiva la mirada.

Hi ha qui mira sempre amunt per poder mirar als companys de viatge. Hi ha qui mira l’horitzó per caminar sense por per la vida. Hi ha qui es mira sempre els peus per la por d’ensopegar. N’hi ha que miren lluny per poder donar la mà a qui té al costat. Hi ha qui mira cot per no moure ni un dit. Hi ha qui camina cec per la vida i també qui de tant mirar, no veu res.

Diuen que la mirada és el reflex de l’ànima. Qui té una vida interior rica, acostuma a tenir una mirada neta. No té res a amagar. Dins seu és conscient que l’altre és ell i ell és l’altre. Sap que viure dins i fora, són dues mirades complementàriament imprescindibles. Caminar la vida mirant. Mirar lluny, mirar alt, mirar sempre són fonts de vitalitat que poc tenen a veure amb les limitacions d’un cos que, en el millor dels casos, ens impedeix volar.