Camí, diàleg i amistat


peusEl cap de setmana passat vaig participar en una de les caminades amb causa que organitza Ecomón. Aquesta vegada hem fet una quinzena de quilòmetres arran de mar. Paisatge espectacular, camí entre planer i amable, amb episodis un xic més treballats. Quinze quilòmetres són una bona distància per anar fent coneixences, establir converses i compartir experiències. Arribats a destinació, moment de l’àpat. Safates que circulen de banc en banc tot oferint a coneguts i desconeguts menges de tota mena. Com és de suposar, cada caminada té una causa, en aquest cas – com no podia ser d’altra manera – la causa era parlar del 9N i la fraternitat.

Tot just acabant de dinar i aprofitant el moment del cafetó, tots al voltant d’una taula ens disposem a fer la comanda. La primera sorpresa és comprovar l’enorme diversitat de gustos. Cadascú és cada qual i tothom demana el que li ve més de gust. La cambrera se’n va amb una llarga llista de coses diverses. Bon preludi per a la conversa de sobretaula que encetarem al voltant del tema. Tot i que amb alguns no ens coneixíem de res feia tot just unes hores, tothom s’expressa amb llibertat, transparència i respecte per les diverses postures que es van posant de manifest. Un interessant exercici de diàleg que ens predisposa i escalfa motors per emprendre el camí de retorn.

Aquesta experiència viscuda en qüestió de poques hores, em suggereix una aproximació al que podria ser la mateixa vida. Un camí, que tothom espera sigui llarg, ple de planúries i de dificultats, més o menys importants. Farcit d’imatgesllavors que enlluernen unes i d’altres que empenyen el camí. Un camí que no fem mai sols, sempre en companyia d’uns o altres, coneguts o desconegut. Un camí que a vegades la soledat s’encarrega d’acompanyar. Un camí de diàleg. Un diàleg que es fa camí. Una convivència que propicia el diàleg. Un diàleg que genera convivència. Un camí on hi ha qui ofereix una paraula, qui una mà, qui una galeta, qui una mirada, … Un camí farcit de sensibilitats diverses que col·laboren harmònicament, no només per assolir una fita, sinó per tal que tothom l’assoleixi de la millor manera possible.

Una caminada amb causa. Una llavor de fraternitat. Una alenada d’aire fresc. Un assaig per viure el camí de cada dia, amb una mirada diferent.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: