Girona again

Ho has tornat a fer! Girona, m’has tornat a enamorar. Tret de sortida de les Fires de Sant Narcís 2014. Balcó de l’Ajuntament. Autoritats i personalitats destacades. I tant destacades! Pregó de Fires. Qui ha estat el protagonista d’enguany? Prohibit parlar en singular. No un protagonista, sinó molts. Moltes i molts. Un pregó de Fires col·lectiu amb el Cor Geriona que el curs passat va obtenir un destacat paper en el programa de TV3, Oh Happy Day! i la Fundació Astrid 21 que treballa amb persones amb síndrome de Down.

Tot un plaer contemplar el balcó de l’Ajuntament gironí, ocupat per veritables personalitats. Una estranya emoció provocada per l’espectacle que ofereixen aquells que massa sovint són considerats deficients, juntament amb qui ha estat a un pas d’esdevenir guanyador d’un concurs mediàtic. Tot un exemple de treball conjunt. Tot un art, ofert i obert a tothom. La normalitat d’allò que, malauradament, encara és extraordinari. Per a alguns encara pot ser una provocació i per a molts una denúncia. Per a tots, un gran repte.

Girona, ciutat bonica. Amanida d’història, art, cultura i modernitat. Girona, ciutat a mesura de la persona humana. Antiga i contemporània, oberta i tancada, grisa i alegre. Girona europea i profundament catalana. Quin gran repte per a una ciutat ben especial! Autoritats locals, entitats, associacions, societat civil; tots plegats prenem-ne nota. Recordant el poeta “tot està per fer i tot és possible”. El balcó consistorial farcit d’integració, hauria d’esdevenir el tarannà de tota la ciutat. Potser sense voler-ho, Geriona i Astrid21 ens heu posat davant d’una realitat amb molts matisos.

Una ciutat amb barris marcadament desafavorits. Una ciutat on a totes hores hi trobem conciutadans que busquen dins dels contenidors de la deixalla. Una ciutat on a barris benestants, comencen a sonvintejar-hi rètols anunciant que es lloguen habitacions. Una ciutat que incorpora dia sí i altre també, persones vingudes d’altres països, d’altres cultures. Una ciutat on el patiment de molta gent està posant en un atzucac més d’una institució social. Girona, una ciutat que també incorpora aquestes realitats. Girona, una ciutat necessitada d’inequívoques i fermes polítiques socials.

Tots plegats, cadascú des del seu lloc, alt o baix, important o menys, gros o petit, crec que hem de fer un esforç d’integració. Una integració que no és només una manca de conflictes. Una integració que no significa viure uns al costat dels altres, sinó conviure uns amb els altres. Una integració que inclou tothom, vingut del nord o del sud, de l’est o de l’oest. Una integració a 360º que no mira les capacitats, sinó les persones. Una integració que no deixi cap ciutadà pel camí. Tan de bo les Fires, siguin també un motiu més de convivència ciutadana.

BONES FIRES A TOTHOM!