De banderes i realitats


realitatsPassejant de bon matí per la ciutat un diumenge ventós d’hivern, el cel és nítid, els objectes es retallen al cel amb claredat i el silenci i la quietud encara permeten pensar una mica, sense témer de ser atropellat per algun telefonista mòbil o “bicicletaire”  apressat. Observo els balcons i les banderes que hi pengen.

Fa un parell d’anys n’hi havia menys. Llavors les senyeres eren velles, les estelades noves de trinca. Ara n’hi ha més. Predominen de forma aclaparadora les catalanes. En trobo una de republicana, molt envellida; alguna espanyola, purament testimonial i algunes del FC Girona que a vegades conviuen amb alguna del Barça. Ara, les senyeres són encara més velles, n’han aparegut de noves i les estelades han començar a envellir-se.

L’envelliment, en aquest cas, és signe de cansament i tossuderia. Cansament de veure com passen aquells que neguen la seva presència i es vanten de la seva mentida. Elles són allà, ben reals. Ja se sap, alguns parlen sempre de la realitat, quan volen dir, la seva realitat, aquella que nega la dels altres. Però les banderes continuen allà, testimonis muts que, amb els anys, acumulen pols, sols i serenes i gruix històric que els hi dóna un pes que no tenien quan eren noves. Tossuderia perquè són allà, com un crit mut que ressona arreu, clamant ben fort que no defalleixen, que són allà i hi restaran fins assolir el que desitgen.

I és que la gent, molta gent, tenim molt clar el què volem. Hores d’ara no estic gens segur del que volen molts polítics. Potser només volen guanyar les eleccions. Potser només aspiren a continuar mantenint un poder que els permeti ocupar uns càrrecs per col·locar-hi els seus seguidors. És possible que el seu objectiu sigui només continuar mantenint la seva quota d’influència, per seguir amagant les seves corrupteles. No ho sé. El que sí sé, és el que jo vull. El que sí sé, és que hi ha polítics que també ho volen i lluiten honradament per aconseguir-ho. Només aquests obtindran el meu suport.

Només vull poder viure amb la meva llengua, sense que se’m qüestioni ni obligui a incorporar-ne una altra, que no ha estat mai la meva. Vull viure essent com sóc, sense que se m’obligui a admetre uns costums i maneres de ser que no són les meves, ni les dels meus pares, ni les dels meus avis. Vull poder viure en un país que incorpori uns valors, uns costums, unes maneres d’entendre el món i la vida, que són també les meves, perquè és el meu país. Vull un país on les ciutats i pobles tinguin carrers nets i segurs, on els seus habitants disposin dels espais públics que necessiten. Vull un país on les desigualtats siguin cada cop menys i la solidaritat cada vegada més. Vull un país on tots aquells més BANDERASfebles que han estat colpejats durament i injustament per una crisi que no han provocat, se’n puguin sortir. Vull un país on els meus amics no vegin perillar el guariment de les seves malalties per les brutals retallades i pel joc brut de la indústria farmacèutica, que els hi nega l’assistència farmacològica necessària.  Vull un país acollidor i solidari, perquè és així, sense més. Vull un país, on la persona amb la seva integritat, sigui el centre de tota acció política i econòmica.

Aquelles mudes i velles banderes, criden també això. Que ens deixin construir el nostre país! L’hem intentat construir durant anys i panys, amb més desacords que acords. Mai ens n’hem sortit. Hem trobat sempre al davant estafadors, mentiders i murs infranquejables. Si algú hagués escoltat el nostre clam, ara tindríem el nostre país amb convivència fraternal amb els pobles veïns. No ho han volgut. Ens ha obligat a pensar que l’única possibilitat d’aconseguir el país que sempre ha estat nostre, és convertint-lo en un estat. És possible que no sigui aquesta la solució. Però el que és segur, és que és l’única. Tots els altres camins acaben en un precipici ple d’odi, rancúnia, engany, imposició i menysteniment. Una vall ben amarga com per voler-hi anar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s