Vulnerables


sofrimentSempre que es produeix un accident constatem la fragilitat de la vida humana. Tants afanys que poden esvair-se en qüestió de segons. En el cas del malaurat estavellament de l’avió de Germanwings la fragilitat pren dimensions descomunals, no només per la quantitat de víctimes mortals, sinó també per les circumstàncies que han envoltat el fet.

Els éssers humans som extremadament vulnerables. La nostra seguretat creiem que depèn en gran mesura de la tecnologia que ens envolta. Possiblement és cert, les màquines fallen i la seva errada pot ocasionar greus afectacions a la integritat de moltes persones. Aquest cop però, s’ha posat de manifest que, la nostra seguretat també depèn, i molt, de les persones que ens envolten. D’una manera o altra, som responsables els uns dels altres, encara que molt sovint no ens n’adonem. Quantes vegades al llarg de la vida, estem en mans d’un metge, del conductor de l’autocar, del controlador aeri, …? En els fons depenem que els altres facin bé la seva feina, com nosaltres hem de fer bé la nostra. Un lligam invisible, però potent, que uneix les nostres vides a la dels altres.

No cal pensar només en termes extrems, n’hi ha prou de pensar en quina mesura la nostra feina repercuteix en el benestar dels que ens envolten. La nostra salut lligada a la responsabilitat de qui elabora els aliments, el nostre confort depenent del bon ofici de qui construeix habitatges, de qui ens proporciona l’energia i els serveis necessaris; el nostre futur molt condicionat per la professionalitat de mestres i professors; la nostra tranquil·litat depenent de veïns, familiars i amics; i tants i tants d’altres lligams. Relacions invisibles de doble direcció, on uns depenem dels altres.

I tots som vulnerables. Nosaltres i els altres. Tots tenim errades, falliments, moments de feblesa, reaccions germansimprevisibles i foscos nuvolots que enterboleixen les nostres accions. Per això és vital que tinguem cura els uns dels altres. És vital que la fraternitat sigui l’element motor de la convivència. Cada cop és més evident que els protocols, les normes i els reglaments són necessaris però no suficients. Només si tinc consciència que la meva manca de responsabilitat pot afectar, a vegades greument i de forma irreparable, a aquells que són germans meus i que, per això, els estimo i vull el millor per a ells, la societat pot ser més segura, més lliure i més igualitària. Si aquesta consciència esdevé recíproca, el món potser seria més segur, però sobretot els que hi vivim, seriem més feliços.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s